Des d'una basant més neurològica i seguint les explicacions del doctor Artigues en
el manual de Trastorns de
neurodesenvolupament, on es descriu la dislèxia com el trastorns d'aprenentatge
més freqüent entre la població infantil , basada aquesta teoria en el manual de diagnostico y estadístico de los
trastornos mentales .
a. La capacitat lectora o comprensió
estan substancialment per sota respecte a l'edat cronològica , al coeficient intel·lectual
i a l'educació corresponent a l'edat .
b. Aquest aspectes anterior fan que hi
hagi una interferència de forma molt significativa en els rendiments acadèmics
o en les activitats diàries que requereixen habilitats lectores i escrites.
c. Es caracteritza per un índex
superior de dificultats associades a la lectura de les que ho serien en un altra
tipus de dèficit sensorial.
Es manifesta una prevalença 5-10 % però pot arribar
a un 17,5% en alguns estudis . A España
no hi ha estudis epistemològics en una mostra de població gran .
La dislexia :
- Afecta a una part important de la població .
- És una de les causes més importants del fracàs escolar .
Tot i que s'han fet al llarg de la història
diferents definicions i molts autors s'han dedicats a parlar-hi i a donar
diferents enfocaments i causes , ens basarem en La CIE-10 on s'incorpora a la dislèxia en l'apartat de trastorns
específics dels desenvolupament de les habilitats escolars sota el terme de
" Trastorns específics de la lectura ".
En el DSM-IV-TR se la denomina " trastorn de la
lectura" i s'inclou en el capítol
de trastorns de d'aprenentatges .
En les dues definicions es contempla com a
diagnòstic l'existència unes diferencies entre el nivell lector , per un costat
i la capacitat d'intel·ligència , l'edat cronològica i una educació adequada.
Es requereix que no hi hagi un dèficit sensorial que pugues justificar la
dificultat lectora .
CIE-10 , i DSM-IV-TR, estableixen que el rendiment
en la lectura sigui més inferior al nivell lector que correspon per l'edat , a de
l'intel·ligència general i per sota del
nivell escolar en general .
El millor mitjà per avaluar la capacitat lectora és l'aplicació de forma individual , de test estandaritzats de lectura ( aquí a
Catalunya disposem del TALEC , PROLEC , aquest darrer s'està acabant de traduir
al català , amb prova experimental ).
Símptomes comprovables i observables en el trastorn
:
- En l'etapa alfabètica , es presenten dificultats per recitar l'alfabet , per poder fer rimes simples , per denominar correctament les lletres i per analitzar o categoritzar els sons , més tard es presenten errors en la lectura oral.
- Errors en la lectura oral : Omissions , substitucions , distorsions, inversions , adicions de part de paraules .
- Velocitat lectora es baixa i és habitual observar fals inici arrencar a llegir , llargues vacil·lacions i pèrdues del punt del text .
- També poden aparèixer dificultats per la comprensió de la lectura , en part derivada de l'esforç per la descodificació fonològica.
Diversos estudis han posat en evidencia que les
dificultats lectores ( observades igualment en dislèxies i mals lectors on es
mostra una elevada correlació amb les habilitats fonològiques , mentre que el
nivell d'intel·ligència general influeix molt menys en l'adquisició de la
lectura.
Darrerament es posa en evidencia la falta de lògica i d'arbitrarietat
per l'ús del concepte " nivell de lectura " ja que dependrà del tipus
de test passat ja bé sigui de velocitat lectora, d'habilitat o de comprensió
lectora.
Un nen
amb dislèxia pot ser que presenti altres problemes associats : trastorn
d'atenció , problemes en altres àrees de l'aprenentatge , problemes
visoespacials, signes neurològics tous , mala motricitat i trastorns
emocionals.
Respecte
a les causes encara hores d'ara es debat sobre la implicació etiològica
d'aspectes emocionals , pedagògics , motores, de lateralitat auditius , visuals
, lingüístics etc.
Segons la
ubicació conceptual , es proposa formes de tractament molt diverses i disparats
per un mateix problema .
Cap a on anem : Els
canvis que es preveuen en DSM5 :
- No es contemplarà el concepte d'adquisició de la lectura com un paràmetre nuclear del trastorn.
- La dislèxia s'expressarà com una dificultat en la precisió i fluïdesa lectora.
- S'eliminarà la referència a la comprensió lectora , dintre dels criteris , ja que hi ha individus amb bona comprensió lectora i mala mecànica lectora.
- La Baixa comprensió no és inherent a la dislèxia per si mateixa .
Base neurològica : L'escriptura i conseqüentment , la lectura ,
contemplada des de una perspectiva evolucionista, és un invent recent per l'aprenentatge del cervell i aquest no
disposa d'unes estructures específiques configurades evolutivament per aquesta
funció . La capacitat per llegir i escriure, a diferencia del llenguatge , no
és innata.
(Stanislas
Dehaene,2007), ha proposat la teoria de la "reconversió neuronal" per
donar resposta aquest fenomen[1] , el fet d'un òrgan pot canviar la seva funció
per adaptar-se a un nintxol ecològic distint del que va donar origen a
determinat òrgan.
L'àrea Fusiforme del cervell , compleix la
missió d'enmagatzemar la informació de la forma de les coses, aquesta zona tal
com es pot observar a través de la ressonància magnètica funcional , l'utilitzen tant els primats, per el reconeixement de les formes de les coses,
com els humans, per identificar imatges i lletres, així aquesta part del
cervell s'ha adaptat a una funció que no li era pròpia , tal com descriu (Stanislas Dehaene,2007), així les
lletres i les paraules escrites es processen mitjançant uns mecanismes i
estructures amb la funció genuïna de reconèixer formes.
La premisa que compara el Doctor Artigues és de pensar que no tots els individus
haurien de ser igualment hàbils per l'aprenentatge de la lectura de la mateixa manera
que no tots els individus ho son per tocar el violí o jugar al golf.
