Atenció i seguiment escolar

L'objectiu d'aquesta fase es :

Coordinar i fer seguiment de forma puntual amb l'escola i els diferents professionals que intervenen ( mestra tutora , mestra d'educació especial , EAP i el psicòleg del centre extern ).

Les dues coordinacions realitzades queden explicades dins de l'apartat del cas FF. En aquest cas, cal un treball en xarxa dels diferents agents que estan implicats.


Emmarco el context del seguiment escolar  :


L'atenció i seguiment a l'escola es fonamenta a partir d'un treball de col·laboració dels diferents professionals que intervenen en el context escolar de l'alumna FF que presenta dificultats en l'aprenentatge de la llengua escrita. Cal descriure la importància d'aquesta col·laboració que es dóna dins  i fora de l'escola , això permetrà poder proporcionar els recursos i estratègies adequades per poder aconseguir una bona inclusió de l'alumna FF.


Degut a les característiques del cas s'ha de crear un treball de col·laboració  entre els diferents professionals que interaccionen en xarxa dins de l'àmbit educatiu,en aquest cas de primària (tutor , mestre Educació Especial , Psicopedagog de l'EAP i la figura del psicopedagog extern al centre) en fer propostes conjuntes, amb experiències i graus de coneixements diferents respecte a la dificultat presentada com és en aquest cas la Dislèxia.


Volen definir conjuntament la dificultat i donar resposta a la necessitat de l'alumne a través de compartir i entendre el trastorn i les seves necessitats especifiques, per poder valorar i organitzar la proposta educativa que es fa .

Si concretem el cas ( FF ) de qui es fa el seguiment en el centre escolar , va ser l'EAP de la zona qui va fer la demanda de col·laboració als professionals d'aquest equip "X" , degut a les dificultats que presentava l'alumna FF.

Aquests professionals externs al centre educatiu van valorar la demanda i la van reformular , avaluant quines eren les dificultats.

La resposta educativa es va concretar en : 

• Oferir-li una intervenció de reeducació pel que fa al trastorn de dislèxia.
• Des de l'escola , la realització d'un PI pel que fa als continguts de llengua catalana , castellana , anglés i coneixement de socials i naturals.
• L'assessora externa proporciona un ventall d'orientacions metodològiques per poder dur a terme una bona inclusió de l'alumna . 
• L'escola contemplarà els recursos metodològics per donar respostes a les seves dificultats . 

Des de la basant més psicopedagogica, els principis que els professionals d'aquest centre consideren fonamentals pel que fa a les seves funcions, són : 

• Col·laboració amb l'escola a través de seguiments i coordinacions per tal de poder portar a terme la seva tasca des d'una perspectiva més  sistèmica i interaccionista donant importància a la col·laboració dins d'una perspectiva contextual.
• Establir estratègies de treball conjunt per poder afavorir a l'alumne dins del context escolar. 

Aquestes reunions de seguiment i coordinació queden pactades amb una temporalització mensual en funció de l'evolució del cas.

Les estratègies van encaminades a:

a) A través de reunions de  coordinacions periòdiques els aspectes treballat i concretats han estat :

• Informar sobre què és la dislèxia , quins símptomes manifesta .
• Liurar l'informe d'avaluació que se li va fer amb les proves psicomètriques.
• Valorar de forma conjunta com pot influir en el currículum, les dificultats de llegir i escriure, les dificultats per poder seguir les àrees on intervé la competència lectora i escrita i quins recursos metodològics cal preveure  per poder donar una adequada inclusió a l'alumna pel que fa al seu autoconcepte i a la adaptació del currículum.
• Seguiment del avanços i de les dificultats que vagin sorgint .
• Entendre a l'alumne com un procés global, no transformant la dificultat en un procés de no avançar escolarment.
• Com han d'intervenir cada un dels diferents professionals i quines actuacions els cal fer per seguir avançant amb l'alumne .
• Lliurament de material ( material adaptat ) per tal de reforçar amb la mestra d'educació especial.
• Elaboració de un document escrit com el PI on es recull les diferents adaptacions de les àrees ( llengua , ciències socials , naturals i llengua castellana i anglès ) i la seva avaluació, així com la metodologia prevista per la realització de les activitats i de les proves d'avaluació de sisè. Aquest document facilitarà la pressa de decisions i línees comuns d'actuació .
• Un altra document que s'ha lliurat a l'escola ha estat el pla de treball que s'ha realitzat sobre l'aprenentatge lector, les etapes i fases que li caldrà  passar per adquirir la lecto-escriptura ( ha estat un document que  he confeccionat en la primera fase ). S'ha lliurat a l'escola com referent del moment en que es troba la noia en el procés lector.
• Cal tenir present les variables del context de l'alume que no són gens favorables ( pares que no dominen la llengua, pocs recursos socioeconòmics ), des de l'EAP s'orienta la necessitat que quan surti de l'escola pugui assistir  a un servei d'acollida a nivell de barri i a través del pla d'entorn per poder-la ajudar a fer els deures i poder treballar amb l'ordinador .
• A través de les coordinacions, buscar situacions compartides envers a l'alumne  per poder millorar la situació dels alumnes i aportar els punts de vista dels diferents professionals.
• Repartiment de responsabilitats de cada un dels professional pel que fa  a l'atenció a la família.
• Coordinar els recursos i l'atenció que l'alumna FF, necessitarà al passar a secundaria.

Altres circuits de comunicació seran a través del telèfon , correu electrònic, per tal de poder anar fent un seguiment entre els diferents professionals ( EAP , mestra tutora, mestra d'educació especial i centre de reeducació ).

b) Caldrà contemplar des del centre la comissió d'atenció a la diversitat amb l'objectiu de donar resposta a l'organització de l'atenció a la diversitat en el centre , en aquestes reunions participarà algun integrant de l'equip directiu i el professor o professors que s'encarreguen d'atendre les necessitats dels alumnes ( tutor , mestre d'educació especial etc ) que està directament afectat amb la pressa de decisions envers a l'alumne amb dificultats, en aquest cas, l'alumna amb dislèxia.

El tipus de reunions que s'han fet fins ara han estat coordinacions pedagògiques , aquestes reunions desenvolupen una prospectiva sobre l'equip docent en quan a adquirir els aprenentatges , metodologia i recursos per poder treballar en nous alumnes que presentin dislèxia o greus dificultats en l'aprenentatge de la llengua escrita .

Com a justificació d'aquesta necessitat de treball col·laboratiu, des de les diferents perspectives d'intervenció professional, afegir tal com diu Giné 2006 " entendre la professió com a servei implica comprometre'ns en una reculturalització basada en el compromís personal amb el progrés de tots els alumnes " , així com el treball en xarxa requereix que els professionals s'impliquin personalment en la recerca de noves formes de relacionar-se per atendre millor les noves situacions en les que es troben ( Leal,2005 ).

Atenció i seguiment a l'escola

Com que dimarts és festa he canviat el dia de pràcticum al dilluns aprofitant que el centre no tancava.

He parlat amb la tutora de pràctiques i hem comentat i coordinat les activitats que caldria fer al llarg de les sessions  al centre de pràctiques .

Li comento que un dels objectius a aconseguir i millorar es ampliar el  material adaptat pel cas de la nena dislèctica "FF" i l'altra objectiu  important és el de poder realitzar el tema de l'atenció sistèmica familiar i escolar , de forma especial l'escolar.

Concretem la possibilitat de que realitzi un recull d'orientacions sobre la intervenció amb la dislèxia i lliurar-lo a l'escola on va el cas "FF" , ( prèvia consulta amb la psicopedagoga de L'EAP de la zona ) , a l'hora servirà per presentar-lo quan es faci el traspàs al centre on haurà d'anar a fer secundaria i així poder donar una sèrie d'estratègies i recursos als mestres o professors per tal d'afavorir els aprenentatges i aconseguir una bona inclusió a nivell d'aula.

La tutora em recomana que cerqui informació a través dels llibres psicopedagògics i també m'orienta que cerqui tot un seguit de informes d'avaluació sobre la dislèxia i realitzats pels professionals del centre on apareixen algunes recomanacions a la família i a l'escola i així poder familiaritzar-me en aquestes orientacions i estratègies d'aprenentatge i poder començar l'elaboració del dossier.

Després de iniciar la tasca i organitzar alguns expedients de nens que estan diagnosticats amb dislèxia recullo unes quantes idees comuns que van apareixen en les orientacions i consulto bibliografia .

Estratègies adreçades als tutors quan es té un nen/a dislèctic/a a l'aula:

Característiques del trastorns que els professors han de conèixer: 

  La dislèxia és una dificultat d'aprenentatge que afecta a la lectura i també a l'escriptura.

-  La repercussió de la dislèxia és diferents per a cada nen. Cada ne pot tenir manifestacions diferents .

• Problemes en la mecànica de la lectura ( en el cas de "FF" , encara no ha après a llegir i realitzar el reconeixement de so i grafia) . Poden inventar paraules al llegir . Velocitat lectora inadequada a l'edat cronològica.
• Problemes en la comprensió lectora.
• Problemes  en l'escriptura 
• Problemes en l'ortografia   

Altres símptomes que poden presentar els nens amb dislèxia són :

• Retard en l'inicia del llenguatge
• Dificultat  en l'organització del llenguatge oral i escrit ( com els cas "FF").
• Dificultats en l'aprenentatge d'idiomes.

El centre escolar ha d'estar assabentat del diagnòstic i entendre on estan focalitzades les dificultats de l'alumne que pateix dislèxia.

És un trastorn que pot millorar i compensar però és donarà al llarg de tota la vida .

Pel que fa a l'alumne :

• Cal donar a entendre a l'alumne amb dislèxia que els professors són coneixedors del problema de l'alumne ; no és un problema que l'alumne no vulgui llegir o sigui poc treballadora , sinó que té una dificultat específica en les habilitats per llegir i escriure .
• Sol afectar a l'autoestima dels nens amb una baixa autoestima .
• Manifesten un mal autoconcepte d'ells mateixos considerant-se que són poc intel·ligents i que no poden realitzar les tasques escrites i de lectura,generant-los mal estar; això pot comportar desànim i negació a voler seguir estudiant.
• Ressaltar els progressos aconseguits.
• Tenir cura de no fer comentaris en els informes escolars o en veu alta fent comparacions.
• Comentar les notes personalment amb l'alumne.
• Parlar entre tots els alumnes de les semblances i diferencies que poden presentar els alumnes, reforçant altres hàbilitats que tingui l'alumne.

-          Pel que fa  a les seves característiques de treball escolar :

• Els cal més temps per fer els deures.
• Sovint manifesten poc rendiment en el treball escolar.
• Dificultats per fer atenció en grups nombrosos.
• No els agrada fer activitats de lectura ni d'escriptura.
• Sovint solen presentar associat altres dificultats per recordar els dies de la setmana , els mesos de l'any i les taules de multiplicar ( tot allò que té  a veure amb seqüències).
• Dificultats en els dictats , però no sempre al copiar.
• Dificultats per planificar i redactar relats i composicions escrites en general.

-          Pel que fa a  les adequacions a l'aula :

• No forçar a l'alumne a llegir en veu alta ( per perill a ridiculitzar-l o) . Es pot pactar el text prèviament per a que se'l prepari a casa.
• Valorar i seleccionar les lectures obligatòries trimestrals per tal de no avocar-lo al fracàs. Comprovant que el material que se li ofereix es adequat al seu nivell lector.
• No penalitzar les faltes d'ortografia , però si exigir-li un mínim de normes bàsiques . 
• No serveix de res fer còpia de les errades ortogràfiques, ja que les oblidarà.
• Potenciar l'ús de recursos " tecnològics " com gravadora , ordinador, calculadora , lectors informàtics , correctors ortogràfics etc , això li permetre poder avançar en el contingut de l'assignatura.
• Cal assegurar-se que ha entès correctament les preguntes dels exàmens.
• Donar-li el temps necessari per a que pugui finalitzar els exàmens i les tasques escrites.(en el cas "FF" adaptades els examens a les seves possibilitats).Motivar-lo a preguntar allò que no entén.
• Donar-li la possibilitat de fer les proves de forma oral, ( possiblement li sortiran millor).Evitant les dificultats que li suposa : la mala capacitat lectora , la mala capacitat d'escriptura i les dificultats organitzatives.
• Reduir i seleccionar el temari a estudiar, en funció del contingut escrit.
• Valorar el treball i els exàmens pel seu contingut, no pels errors d'escriptura al redactar.
• Adequar l'assignatura de la llengua anglesa al format oral.
• Permetre poder fer servir apunts dels companys o professor.  
• Tenir cura d'un està assegut : prop/lluny del professor i dels companys que té al costat.
• Acceptar que pot ser que es distregui amb més facilitat que els altres, ja que, la lectura li suposa un sobreesforç.  

Intentaré donar-li forma a aquest recull d'orientacions en forma de document , per tal de que quedi recollit al centre i sigui un recurs més per fer arribar a les escoles on es detecti que hi ha nens dislèctics. He de parlar-ho amb la tutora del centre per veure quina forma de disseny se li podria donar .

A nivell psicopedagògic cal dir que s'ha d'oferir un abordatge el més adient a cada cas i intentar detectar el mes aviat possible els trastorns d'aprenentatges de la lecto-escriptura en els nois/es dislèctics.

En una pestanya del bloc on posa Prodiscat hi han tots els protocols que el Departament d'Educació de la Generalitat ha lliurat als centres per tal de tenir eines per poder detectar la Dislèxia o greus problems en l'aprenentatge de la lecto-escriptura.

Dades :


* El 74 % dels dislèctics identificats a 3er de primària mantenen les dificultats a l'ESO.
* Entre un 24-52 % pateixen problemes socials, emocionals i conductuals.

(McNully MA: Dyslexia and the life curse. Journal Leaming 2003)

Conclusió del Cas

El seguiment d'aquest cas m'ha permés contrastar el marc teòric amb la possibilitat d'observar els trets característics de la dislèxia .

En el cas "FF" presenta dificultats en la lectura pel que fa al reconeixement de so - grafia , amb poc domini  de la ruta indirecta , realitzant gir o omissions en la paraula, encara li cal lletrejar la majoria de les paraules . Comença a utilitzar la ruta directa en aquelles paraules que han anat sorgint repetidament al llarg de les diferents lectures adaptades i que ja formen part del seu lèxic, podent-les identificar de forma ràpida i llegint la paraula de cop i sense esforç, com exemple posaria ( Núria , Sònia, amigues , escola, etc ). 

En general es pot dir que al llarg del seguiment he pogut observar una actitud més afavoridora cap a la lectura ja que els temes de lectura i el material proposats eren del seu interès i això l'ha motivat a llegir; tal com descriu (Peñafiel 2009) un dels requisits per aprendre a llegir és la motivació. 

Pel que fa al treball més fonològic , tot i que entén les estratègies que se li demanen continúa manifestant greus dificultats en reconeixement de sons , localització el so i organització dels sons dins de la paraula sense suport  escrit ,cosa que fa pensar que el seu rendiment tant baix en exercicis de consciencia fonològica està relacionat amb les dificultats que presenta en la memòria immediata. Pel que fa a l'apartat d'escriptura ha millorar en els dictats de paraules conegudes o treballades , però li costa organitzar la seqüència dels sons a l'hora de transcriure les paraules i on més dificultat presenta és a  l'hora de realitzar petites frases de forma espontània , no és així en el cas de copiar frases i textos on té  molt bones habilitats.

Això ens confirma que els avanços seran lents i persistents tot i que ha hagut una millora des de que fa un any va començar la reeducació al centre .

 Per tant es constata que els  estudis recents sobre el tema (Peñafiel 2009)


"En l'àmbit neurolingüístic existeix actualment consens en afirmar que existeixen dissociacions entre lectura i escriptura en pacients amb lesió neurològiques , poden trobar-se persones amb alteració especifica en la lectura i no en l'escriptura o viceversa. Des d'una perspectiva evolutiva de l'aprenentatge del llenguatge escrit no hi ha acord sobre si la lectura i escriptura es processen independentment o de manera complementaria , existint dues hipòtesis diferents : una que aposta per un processament unitari de la lectura i escriptura ( Ehri, 1997, Treiman, 1994) i un altre que proposa mecanismes separats per ambdues ( Bryant y Bradley, 1988) (véase revisió en Jimeménez i Muñetón , 2002).

Actualment existeix consens respecte a que l'escriptura resulta més difícil que la lectura ( Perfetti, 1997, Ehri, 1997) degut a que requereix de la producció d'una seqüència de lletres, no ofereix claus contextuals com la lectura i exigeix per una correcta correspondència entre fonema i grafema un major ús de la memòria per escollir la lletra corresponent, resultant un procés seqüencial i que requereix un coneixement complert de l'estructura de lesa paraules .

La representació ortogràfica demana un grau de més gran complexitat en la codificació fonològica ( Joshi y Aaron, 2002) ja que l'escriptura requereix la recuperació dels fonemes, més que el seu reconeixement" .

Així amb aquesta base teòrica confirmo la hipòtesi que em vaig plantejar amb el cas "FF" de la nena de dotze anys de " com la memòria immediata i de treball pot incidir en les dificultats del treball de seqüència fonològica " , consensuant els resultats de les proves passades pel que fa al Wisc –IV es constata que dona baix rendiment en les tasques de  memòria de treball i en la velocitat de processament de la informació , com també amb la prova RAN/ RAS test que obté puntuacions baixes en totes les subproves , cosa que fa concloure que té un processament de la informació lent , aquests aspectes dificulten una millor evolució en els exercicis realitzats de treball fonològic i donen suport a les dificultats que planteja en  l'organització i seqüència del sons i grafemes a l'hora d'escriure petites frases.

Això comporta a haver de realitzar unes orientacions psicopedagògiques a l'escola per poder abordar la intervenció amb aquesta nena a nivell escolar.

( veure fase 4 ).

Darrera Sessió

Aquesta és la darrera sessió que s'ha  realitzat a nivell d'intervenció.

La Preparació de la sessió amb la tutora de pràctiques va anar orientada a :

• Confeccionar i passar una llista de paraules ja treballades i altres paraules "trampa" , per  veure quines errades  surten , comprovant quines fa per via directa i via indirecta. 
• Dictat de paraules i frases.
• Lletreig de diferents paraules ja treballades ( escola, muntanya , amigues , Núria  i altres noves) .

Amb això s'avalua i constata el tipus de exercicis realitzats fins ara .

Observació : Pel que fa a la llista de paraules passades ha millorar en el reconeixement de les paraules treballades al llarg d'aquestes setmanes .  Les paraules "trampa" li resulten difícils de pronunciar i de descodificar havent de recorre a la via indirecta.

Desprès s'introdueix una nova lectura dels material preparat i adaptat "l'aniversari" amb els exercicis pertinents ( veure aparta de materials) .

La tutora m'ha comentat que d'aquí a unes setmanes puc col.laborar en l'avalució de les proves retest ( Fase 5 ).

Seguiment escola

Avui dimarts 24 d'Abril hem fet una reunió de seguiment escolar d'alumne (FF)

Primerament he parlat amb la meva tutora  per preparar la reunió del què parlariem , els temes són els que es concreten més a baix.
La reunió era a l'escola de l'alumne FF ( nena amb dislèxia de 12 anys )

Alumne: FF

Data 24-4-2012

Lloc: L'escola  X

Assistents : Mestra tutora de la nena, mestra Educació especial ,psicòloga –tutora de pràctiques i jo com a persona de pràctiques.

Temes a parlar : 

1. Seguiment i  Valoració de la intervenció que s'està realitzant amb l'alumna (FF)
2. Avanços fets en quan al treball de consciència fonològica , de lectura i d'escriptura.
3. Quines millores han vist dins del grup pel que fa a llegir i a escriure.
4. Valorar quins aspectes cal revisar del  seu PI, pel que fa a estratègies d'aula i ampliar els aspectes metodològics i els recursos.  

Si es vols saber sobre les observacions - valoratives que es fan en la reunió i sobre què s'acorda es pot CLICAR 

Acords :

• Es acords que s'han pres estan recollits  en el document adjunt , però en  general dir que van ser acords orientats a recursos metodològics,  recursos i estratègies per  afavorir la lectoescriptura.
• S'acorda de realitzar una nova reunió de seguiment a principis de juny per valorar i acordar quina orientació és donarà al cas de cara al pas de secundaria i com es farà el traspàs a secundaria , es concreta que en aquesta reunió assistirà la persona responsable de L'EAP, la tutora i m, educació especial i la psicologa externa ( del centre de pràctiques), per tal que des d'un treball col.laboratiu es pugui prendre decisions sobre quines seran les actuacions que caldrà fer amb l'alumne i aconseguir la millor orientació per realitzar el traspàs a secundaria .

Anem avançant

Sessió 20-4-2012 

L'alumne ( FF) està contenta  perquè  ha pogut portat un   MP3 , per poder gravar totes les lectures que hem anat treballant , amb l'objectiu que les pugui llegir a casa i anar repassant per tal de millorar la descodificació i  que l'ajudi a no fixar els errors que comet al llegir.

En aquesta sessió s'han plantejat els següents objectius :

Millorar la rapidesa i estabilitat d'unes quantes paraules i frases del text treballant a partir de la lectura que  ja vam introduïr la setmana anterior "la mare està enfadada" .

Ho hem fet a partir de les següents activitats :

• Separació d'una frase llarga en paraules independents.
• Reorganització de síl·labes per formar paraules a nivell escrit.
• Reconeixement de so grafia a partir d'un dictat.

A nivell de consciència fonològica ha reconegut el nombre de paraules que formen varies frases ( s'ha ajudat de material manipulatiu per fer el recompte de les paraules).


Observacions:

L'observo motivada , té ganes de llegir . Ha guanyat seguretat , sembla que no dubta tant del reconeixement so grafia. Encara omet o confon paraules llargues i que en comprengui inverses y travades . Malgrat tot pot llegir algunes paraules amb reconeixement directa , li cal recorre a l'anàlisi fonètic. En el dictat feia alguns girs com [ els X les]  i ha omet sons i s'inventava allà on no tocava com canviar nenes x meves. Encara li costa el reconeixement al llegir de la /r/ i /R/ forta , no sap com ho ha de llegir.

Reflexió:

Es una llàstima que a casa no la puguin ajudar a llegir , està motivada amb el material que se li presenta i quan la pròxima setmana  parli amb l'escola els proposaré de buscar un apadrinament per part d'alguna companya  que l'ajudi a llegir cada dia una estoneta.  

El Material utilitzat: 

Presento el material que he adaptat per aquesta sessió

Seguim amb la intervenció....

Sessió  13-4-2012

Avui l'alumne (FF) ha vingut molt animada i contenta.

L' objectiu de la sessió d'avui es seguir treballant la consciència fonològica:

Ho hem fet amb les següents activitats

Reconeixement de sons consonàntics dins de la paraula .

Classificar paraules segons llargada.

Picar paraules llargues i curtes.

Confegir paraules a partir de síl·labes inicials.

El segon objectiu és practicar una lectura preparada "La mare està enfadada".

A partir d'algunes activitats:

En aquesta lectura adaptada per (FF), es  potenciem els sons en posició inversa , arrosseguem paraules ja treballades en altres lectures(també adaptades) , al llarg de la lectura han anat apareixent algunes paraules amb dificultats per la llargada o per la combinació de sons .

Intento treballar amb lèxic usual i que es vagi repetint ( es podrà veure a  l'apartat de materials).

Una novetat ha estat que hem reduït el mida de la lletra ariel 12 , vam començar llegint amb Ariel 14.

Hem realitzat una segona lectura i sembla que no sil.labeixa tant , avui s'ha intentat millorar l'entonació a partir d'una pregunta que surt al text. Ha estat capaç de llegir amb la via directa paraules conegudes fent-ho de forma correcta. Dificultats amb paraules noves i amb la grafia /e/ , que sempre diu [a].

S'han  treballat altres activitats per reforçar les paraules de la lectura :

• Sentir paraules  de forma oral i fer el  reconeixent visual dins del text , ho ha fet força bé .
• Ordenar frases  a partir de paraules desordenades del text .
• Un petit dictat amb paraules del text.
• Introduir preguntes fàcils a nivell de comprensió del text.

Observacions : Manté perseverant unes confusions de sons com : la-al, e/a. Llegeix bé paraules d'ús freqüent o ja molt treballades anteriorment. Bona comprensió de les preguntes,les ha contestat força bé de forma oral , dificultat per transcriuré el que deia. Sembla que manifesta molt bloqueig  a l'hora d' escriure . tats tindrà !!! , Sembla que no te gaire consciència de la relació so grafia i la seqüència que cal seguir . Omet sons a l'escriure.

Aquest apartat em preocupa !!

Reflexió : Hem comentat amb la meva tutora de pràctiques que a (FF) a l'hora d'escriure , a part de la mala consciència que té dels sons , li falla la memòria immediata en quan a la seqüenciació del sons , cosa que fa que manifesti tantes dificultats .Crec que on més dificultats tindrà , serà a l'hora d'escriure ja que està molt bloquejada i presenta forces dificultats.

Els materials que he estic preparant per les lectures anirant apareixen al llarg de les entrades i es localitzarant a  l'apartat de  Material

Seguim amb la intervenció....

Sessió  23 -3 -2012   //  30- 3-2012

Aquestes sessións  a part de fer exercicis de consciència fonològica  la dediquem a llegir : 

     -  Continuo amb el treball fonologic amb dibuxos però sense suport escrit. 
     -   Continue fent exercicis de unió de sil.labes a partir de diferents sons. 
     -  Comptem les síl.labes d'una paraula.

1. A partir d'uns quadres on apareixen síl·labes  inverses i grups consonàntics, combinat totes les vocals, fem una lectura en forma horitzontal i vertical i després saltejada. Aquests sons estan dins de les paraules que he seleccionat en el text que l'he confeccionat i que li presento  més tard.
2.  Presento un text  a  partir d'un tema que crec que li pot interessar : " La Paula no vol anar a l'escola ". (Adjuntaré material ).

Aquest text està pensat a partir de lèxic molt bàsic , on surtin sons en posició inversa algun grup consonàntic , paraules llargues i curtes .El text està  confegit per  frases que estan relacionades.

•   Li presento la imatge i fem reconeixement d'informació prèvia : que puc veure i deduir  a la imatge , per saber de què deu anar el text escrit.
•  Desprès li presento el títol i el llegim , parlem del què pot passar...
•  Finalment li presento el text i el comencem a llegir , encara cal tapar part de la paraula per tal de que no s'equivoqui gaire sil.labeja una mica.
• Un cop llegit fem exercicis d'ordenar frases a partir de les paraules , buscar algun so dins del text i un petit dictat d'algunes de les paraules . 

 Observacions :  Es manifesta molt motivada i animada a llegir el tema l'agrada i em pregunta si es de veritat la història . Sil.labeja força , però  les paraules tipus ( Núria , Paula ) que surten varies vegades al llarg del text les reconeix a cop d'ull així que està  utilitzant  la ruta directa . Sol fer alguns girs entre consonants i confon la sovint la / e/ X /a/ .  

En la sessió del 30  observo que ha interioritzat les paraules més usuals i repetitives del text, millora en el dictat, hem treballat sobre el mateix material però fent altres exercicis, com donar-li la frase desorganitzada i haver-la d'organitzar de forma coherent. També ha buscat algunes síl·labes dins de la paraula . Continua girant sons Classe X Calsse.

Material utilitzat i adaptat :

PLA DE TREBALL DEL SUBJECTE ( FF )

13-3-2012

Un cop situada amb l'alumne FF , em plantejo amb les orientacions de la tutora del centre la realització d'un programa a llarg plaç , per tal de poder situar on està la nena i quins paràmetres hem de tenir presents per millorar la lectura i l'escriptura.  Aquest  document ha de servir per poder lliurar-lo a la escola quan es faci la coordinació .

Aquest pla de treball es basa en els aspectes de la intervenció que cal tenir sobre la dislèxia , l'he estret a partit del marc teoric que he anat llegint en la primera fase .

Què contempla :

• Objectius Generals a llarg termini
• Recursos i aspectes que cal tenir presents en la dislèxia a l'hora de la intervenció 
• Promació a nivell auditiu
• Programació a nivell escrit
• Focalització  de la intervenció
• Recursos a nivell escolar

9 -3-2012 / 16-3-2012

Segona i tercera intervenció a l'alumna FF

Reflexió :

Aquesta intervenció em dona eines per poder observar  alguns del paràmetres que intervenen en el procés lector .

En faig algunes preguntes : 

•  Per què ha avançat tant lentament l' aprenentatge lector en una nena que ja té  dotze anys  .
• Quines actuacions s'ha realitzat fins el curs passat que va començar a fer reeducació ?
• Ha estat suficient motivada ?

Contingut del treball amb els aspectes estrets del  programa específic.

·         Consciencia fonològica ( reconeixement d’un so dins d’una paraula)

·          Reconeixement de paraules que sonin amb la mateixa rima.

·        Treball de memòria immediata a partir d'uns sons donats(amb recordatori   a posteriori).

·         Organitzar paraules a partir d’unes síl·labes donades de forma oral.

·         Llegeix un petit text composat per diferents frases ( pensades en funció de l'edat , però amb diferents dificultats de lletres : travades,inverses,paraules de més tres síl·labes, adjunto un apartat de material).

·         Llegir síl·labes inverses dins d'uns quadres i amb una ruta .Buscar-les en unes paraules.( adjuntaré material ).

·         Dictat de paraules treballades a la lectura .

·         Buscar paraules que portin síl·labes travades i torna-les a escriure.

Observacions :

Observo que  té greus dificultats  de consciencia fonològica ( caldrà orientar a la mestra d'educació especial que caldrà reforça aquest  aspectes en la seva intervencióa l'escola,) reconeix les lletres de l'abecedari, però li costa d'associar les vocals a cada consonant i poder discriminar la síl·laba de forma global.

Un altra cosa que observo en paraules llargues o travades o inverses , es que al llegir  fa girs , omissions , és son presenta més dificultats .En paraules molt usuals i reconegudes ( sobre les que es va treballar en un altra sessió i vam reforçar) pot utilitzar la via directa    ( o sigui és capaç de llegir-les a nivell global com fem la majoria de lectors , sense recorrer a l'analisi síl.labic o fonologic ), això m'anima a fer l' hipòtesi de que potser amb un bon entrament fonològic i treballant sobre un lèxic reconegut , pugui avançar una mica més .

Ella esta preocupada per saber si acabarà llegint diu que li agradaria de poder llegir lectures més amplies, que ho passa malament a l'escola quan no pot fer les activitats llargues d'escriptura.

Acords :
Comento amb la tutora del centre l'actitud de FF i decidim de poder introduir alguna lectura interessant de tema  motivador i fàcil d'estructura i de continguts de grafies.

• Valorem que cal fer una coordinació amb el centre per reorientar  el cas.

Atenció i seguiment escolar

Coordinació amb l'escola

13-3-2012

La tutora del centre ha organitzat una sessió de seguiment amb el centre on va la nena (FF)  per tal de presentar-me  i coordinar el seguiment .

Participants : Responsable de l'EAP de la zona , tutora , mestra Educació especial , psicòloga de centre i tutora i jo com persona de pràctiques .

Aspectes i punts a tractar al llarg de la sessió :

•  Presentar-me  com a persona que intervindré en l'atenció de la nena  de forma conjunta amb la tutora del centre on es fa la reeducació.
• Situar el cas per els nous professional del centre ( s'explica la valoració i resultats de les proves , així com les dificultats que té la nena).
• Presento el tipus d'intervenció que realitzarem al centre i amb la nena  i els lliuro el pla d'intervenció que he realitzat  sobre la dislèxia i  dels aspectes que s'han d'anar treballant per aconseguir alguns dels objectius proposats en aquesta programació o pla  específic . 
• Els presento una mostra de material que faré servir ( lectures adaptades i de la importància del material adequat a la edat per estimular i motivar les ganes de llegir). 
• La meva tutora concreta i organitza  les orientacions metodològiques que cal anar fent servir a nivell aula per tal d'ajustat el currículum a les seves necessitats .( adjuntaré recull de protocol).
• Es revisen quins aspectes cal considerar i reajustar del PI.
• Concretem una temporalitat se seguiment amb la tutora i la mestra d'educació especial per tal de poder i garantir un seguiment que ens permeti ajustar els objectius de treball i el material.
• S'acorda un seguiment amb l'EAP, per parlar de la derivació a secundaria i una altra quan s'acabi  l'atenció.

PRESENTACIÓ CAS FF

 La intervenció es farà sobre dos subjectes  que presenten  dificultats d'aprenentatge per  un trastorn  de dislèxia  .

Els  subjectes  que aniré fent el  seguiment  són :

FF : nena 12 anys fa sisè  , va arribar a Catalunya  el curs de primer  , greus dificultats per seguir el currículum escrit  .....  Presentació de FF

Reflexió :   Crec que a partir de la intervenció que realitzaré amb ells podré extreure idees i recursos per poder orientar als tutors aspectes metodològics i d'intervenció .

Atenció i seguiment familiar

Primera reunió amb la familia 

Avui preparem la reunió amb la tutora de pràctiques per realitzar el seguiment familiar amb l'alumne (FF)

En aquesta entrevista participaran el pare , la mare , la tutora de pràctiques i jo com observadora  .

La família ja havien realitzat amb anterioritat l'entrevista inicial quan van ser derivat al centre per l'EAP  i un altra per realitzar la devolució de l'avaluació i diagnòstic sobre la dislèxia.

• Aquesta entrevista té la finalitat d'explicar a la família la meva participació col.laborativa  en l'atenció directa de la nena i explicar-lis que farem i com ens coordinarem amb el centre per poder fer el seguiment i atenció al centre escolar .

• Un altra aspecte que els va orientar la meva tutora va ser el parlar  sobre aspectes de la dislèxia,i de coses pràctiques que els ajudin en el seu funcionament amb l'alumne FF, ja quees manifesta poc motivada i un amica deprimida per la seva situació.

• Es fa una valoració dels avanços de la nena i es comenten les dificultats més persistents .

La mare no entén perquè encara no sap llegir i sembla que la renya sovint.

Se'ls dona varies orientacions bàsiques :

• Se li explica com afecta la dislèxia en la mecànica lectora , en la comprensió lectora , problemes en l'escriptura , problemes en l'ortografia. 
• Se'ls explica com afecta a l'autoestima de la nena, és un treball que cal anar reconduint , ja que en pensen que no son prou intel·ligents i els genera mal estar , no volen estudiar. 
• Un altra aspecte on pot tenir dificultat es en la resta de llengües o aprenentatge d' idiomes. 
• Manifesta dificultats en fer les tasques escolars , ja que tenen un problema base que afecta d'igual manera a la resta de les àrees.  

Observació: La mare sembla que també ho és. 

Reflexió : És una família amb pocs recursos socioambientals ,els costa d'entendre el que se'ls ha orientat i transmeten una sensació d'angoixa i preocupació envers a la nena.

Amb la tutora comentem que realment és un cas greu de dislèxia ¡  estar associat a un problema greu de llenguatge , tot i que no hi ha gaires manifestacions respecta al llenguatge oral.  

 Així em quedo amb tres idees : 

• La dislèxia es hereditària. 
• Pot derivar d'un trastorn greu de llenguatge ( TELL). 
• Com pot afectar l'autoestima dels nens-es que ho pateixen ?

Seguiment de l'alumne FF

Primera sessió : 2-3-2012

Avui començo a veure a l'alumna FF , la conec d'altres sessions que ha treballat amb la tutora de pràctiques .

Nena de 12 anys  , fa un any que està fent reeducació  sobre lecto-escriptura , diagnosticada de dislèxia severa i trastorn específic  de llenguatge ( TELL ) . Té un PI en les àrees on cal llegir i escriure.

Observo en la primera sessió d’intervenció: 

Manifesta molt baixa autoestima  , pensa que no acabarà aprenen a llegir  i que no podrà anar a l’ESO el pròxim curs. És una nena  que es manifesta super responsable i fins hi tot  manifesta una mica d’ansietat pel fet de no ser competent en lectura i escriptura . Ella sap quin tipus de trastorn té ja que des del centre  s’ha treballat força.  També es manifesta molt desmotivada davant  del material  que ha utilitzat fins ara ( material molt de reeducació  i de vegades molt pensat per nens més petits i poc motivador ) , el que fa que no prengui la iniciativa a voler practicar més la lectura i a voler fer res davant del que se li presenta .

Havíem acordat amb la tutora de pràctiques poder confegir un material més específic i adequat per ella tot respectant els paràmetres i el tipus d’exercicis que cal fer en la reeducació .

Li pregunto sobre què li agradaria llegir i em proposa temes sobre : Les amigues,els nois, el viatge de  colònies,la roba , la relació amb els profes i la mare . Evidentment un perfil típic d’una preadolescent.

La primera sessió treballem:

·    Consciencia fonològica ( reconeixement d’un so dins d’una paraula ) li costa d’extreure el fonema al qual em  refereixo. Reconeixement de paraules que sonin amb la mateixa rima.

·    Treball de memòria immediata a partir d'uns sons donats ( amb recordatori a posteriori ).

·    Organitzar paraules a partir d’unes síl·labes donades de forma oral.

·    Emplenar una fitxa amb espais buits ( norma ortografia article l’-la ).

·    Llegeix un petit text composat per diferentes frases ( pensades en funció de l'edat , però amb diferentes dificultats de lletres : travades,inverses,paraules de més tres síl·labes, adjunto un apartat de material ).

·    Llegir síl·labes inverses dins d'uns quadres i amb una ruta .Buscar-les en unes paraules.

·    Dictat de paraules treballades.

Reflexió:

Observo que no utilitza la via fonològica ni la via lèxica a l'hora de llegir , fa moltes errades d'inversions i substitucions. A l'hora de llegir encara li falla molt el procés sil·làbic. A l'hora d'escriure fa girs amb alguns sons i li costa de trascriure les grafies de forma seqüenciada  .

Em plantejo que cal partir de lectures i tema que li puguin motivar per tal d'aconseguir que s'enganxi a fer entrenament.

S'ha de plantejar un programa específic de treball , i coordinar-ho amb la tutora i mestra d'educació especial per poder situar com anem orientant el treball específic de la dislèxia amb el treball curricular.