Conclusions Finals

Amb aquesta darrera aportació faig el tancament del bloc aportant les meves conclusions personals sobre el que ha significat i he aprés com a futura psicopedagoga en pràctiques, fent una mirada al diari i a totes les aportacions fetes, és el moment de treure conclusions sobre la feina feta al llarg d'aquests període tan curt però intens.

Primer dir que malgrat ja vaig fer el pràcticum I en el mateix centre privat on he fet aquest segon pràcticum, la veritat es que aquest darrer no s'ha semblat al primer, amb l'ajuda de la professora de l'UOC vaig reorientar i centrar molt el tipus d'actuacions i d'objectius a aconseguir, això al principi em va costar poder reajustar-me a l'organització del centre i vaig haver de modificar coses i activitats a fer , però les professionals del centre van tenir molta consideració i em van ajudar en tot moment.

El meu pràcticum s'ha centrat en quatre objectius de treball fonamentals que com a psicopedagoga en pràctiques m'han fet aprendre, valorar i reflexionar sobre els diferents contextos d'intervenció, com són per un costat l'atenció sistèmica a la família i l'escola i per l'altre el seguiment d'uns alumnes dins d'un marc específic de les dificultats de la llengua escrita com és el cas de la dislèxia i com aquesta dificultat genera un trastorn d'aprenentatge.
També he practicat la realització, l'elaboració i adaptació de material per aquests nens amb dificultats de l'aprenentatge de la lectoescriptura , a l'hora que m'he submergit en la recerca del marc teòric de la dislèxia i dels trastorns de lectoescriptura que com a futura psicopedagoga em donarà eines per poder avaluar als alumnes que presentin dificultats en aquests aprenentatges.

En quan a les fases que vaig presentar al pla de treball tot i que les he mantingut, n'he hagut de modificar alguna en la temporalització i augmentar la dedicació en unes altres, en la mesura que la professora consultora,em va anar reorientant sobre el que havia proposat al meu pla de treball inicial i calia reorientar.

El canvi important ha estat en la fase dos , " intervenció directa amb els alumnes amb dislèxia " , la vaig haver de reduir en quan a la seva temporalitat i deixar de fer el seguiment d'un dels alumnes, ja que en suposava molta dedicació de hores i així poder augmentar més dedicació a la fase tres ,"elaboració d'un conjunt de material adaptats i estratègies psicopedagògiques per un dels casos", d'igual manera he hagut d'augmentar la dedicaió de la fase quatre,  "atenció i seguiment escolar i familiar",per poder-me centrar des d'una perspectiva com a psicopedagoga.

En aquesta darrera fase tot i que el centre de pràctiques em va oferir veure diferents famílies, ha estat difícil compaginar els dies de visita de les famílies amb els de les meves pràctiques.

En general s'han complert les meves expectatives com a psicopedagoga en pràctiques ja que al llarg de les diferents actuacions he anat desenvolupant aspectes de la intervenció psicopedagògica com en l'organització dels recursos i estratègies elaborats per els mestres que tenen un nen dislèxic a l'aula, així com també en l'elaboració de l'informe psicopedagògic i dels seus apartats , tanmateix queda constància del disseny d'unes orientacions per donar una resposta educativa a un dels l'alumnes, com també el fet de haver participat en l'avaluació d'un alumne amb possible dislèxia i poder practicar passant un retest a altres alumnes .

La part més pràctica de l'elaboració de recursos i materials per poder treballar amb alumnes que tenen greus dificultats en l'aprenentatge lector m'ha permès practicar i reflexionar com poder orientar i com adaptar materials de lectoescriptura.

La dedicació que he realitzat amb el seguiment dels dos alumnes , tot i que ha semblat llarga, m'ha donat moltes eines per observar en directe les dificultats que em puc trobar a les escoles pel que fa a la lectoescriptura i això m'ha permès confirmar aspectes teòrics que d'una altra forma possiblement no hagués entès.

També puc dir que es compleixen les funcions d'assessora i orientadora en la mesura que he anat participant en les entrevistes amb pares i mestres , he anat perceben la tasca i funcions del psicopedagog com agent mediador entre l'escola, la família i l'alumne i poder des d'una vessant sistèmica enfrontar les funcions que es deriven de la nostra futura professió.

Per últim dir que potser al principi, em va semblar que participava en molts fronts oberts perquè les fases d'alguna manera es relacionaven i a l'hora calia fer-les juntes , això em va provocar una sensació que no podría ejecutar les fases de forma consecutiva.

Finalment, considero que la valoració és positiva perquè s'han interrelacionat totes les fases i he pogut donar una globalitat al pràcticum.

Ampliació de bibliografia

En aquesta darreres fases del pràcticum altres llibres que m'han ajudat a fer la recerca del tema i de les funcions dels psicopedagogs han estat :

• Bonals, J: Sánchez-Cano,M.(2007).La avaluació Psicopedagògica. Barcelona. Graó

Aquest manual va en la línea d'altres llibres que han escrit els dos autors com és : Manual d'Assessorament Psicològic. Del llibre " L' avaluació Psicopedagògica ", tot i que es un llibre bàsic de consulta he mirat el capítol 4 que parlen de l'entrevista amb els pares, mestres i alumnes i m'ha donat referències i estratègies per poder desenvolupar i estructurar la fase que fa referència a l'atenció a famílies i mestres i alumnes.

Un altra, el capítol 6 que he consultat , tot i que el meu pràcticum no feia referència però vaig valorar que era important tenir més coneixements, va estar el que parla de l'Avaluació psicopedagògica sota demanda administrativa.

Elaboració d'un dictàmens e informe , m'ha ajudat a entendre part d'algunes funcions que tenen encomanats els professionals psicopedagogs de l'EAP.

Un altra dels capítols que he seleccionat ha estat el capítol 14 , que fa referència L'avaluació psicopedagògica de l'alumne amb dificultats en l'aprenentatge de la llengua escrita , aquest capítol m'ha agradat força i m'ha ampliat el marc teòric sobre les dificultats en el llenguatge escrit , tot i que l'he llegit tot , he seleccionat alguns punts que fan referència a l'aproximació a la dislèxia i les implicacions educatives, és un capítol clar i molt ben estructurat.

Un altra dels llibre que m'ha ajudat a elaborar les funcions i actuacions del psicopedagog , ha estat:

• Barrachina , LL; (Coordin) Tapia,JA; Altres (2011) Diagnòstic en Educació. Barcelona Edt UOC.

Ha estat un llibre que vaig utilitzar força en el seu moment per realitzar l'assignatura de Diagnòstic en Educació , perquè el capítol VII parla de l'informe sociopedagògic i l'he llegit seleccionant informació per poder organitzar el meu informe psicopedagògic que presento . També he tornat a rellegir el capítol III que fa referència a la memòria per entendre i poder relacionar informació que estava relacionada amb proves d'avaluació i test.

Un llibre que em vaig a animar a llegir ha estat :

• Mercè Traveset Vilaginés (2001).La pedagogia Sistèmica , Barcelona , Graó.

Es un llibre àgil de llegir i et situa en el marc conceptual de la pedagogia sistèmica , el capítol 6 m'ha ajudat força ja que parla de les Actituds i estratègies per millorar la relació família-escola , parlant de si és una entrevista inicial o de seguiment , fa referència al contextos familiars . El recomano com un llibre bàsic sobre pedagògica sistèmica, la veritat es que m'ha fet reflexionar  sobre la forma de intervenir en els context familiar .

En aquests últims dies he trobat un llibre que es molt recomanable per orientar a les families i professionals . Està escrit per la Neuropediatra Dra. Anna Sans de la unitat de trastorns de l'aprenentatge.

• Sans A. 2008. Per què em costa tant aprendre? Col·lecció  família i salut . Barcelona . Edebe

És un llibre que de forma molt clara i entenedora parla dels diferents trastorns d'aprenentatge ( TDAH,TANV,SA,TDL ) i també de la dislèxia, on fa un recorregut ampli de quins són els seus símptomes, com ajudar a les persones dislèctiques i com tractar la dislèxia , recomana estràtegies de com tractar a l'alumne dislèctic.

Per últim presento un llibre que tot plegat he començat a llegir i que me'l va recomanar  la meva tutora de pràctiques :

• Wolf,M;2008. Cómo aprendemos  a leer. Historia y ciencia del cerebro y la lectura .Barcelona Ediciones B.

Aquest llibre tracta de forma entenedora però amb evidencies científiques com ha anat evolucionant el desenvolupament de les capacitats de llegir i la seva organització cerebral i el que això implica en la nostra vida intel·lectual , també fa referència al que cal fer quan el cervell es troba amb dificultats per llegir.

Pissarra Dinàmica ( Encodigo )

La pissarra dinàmica és un innovador programari per a l'aprenentatge i automatització de la lectura

( Cliqueu )

Encodigo

Pissarra dinàmica de lecto-escriptura

La pissarra dinàmica de lectura és un innovador programari per a l'aprenentatge i automatització de la lectura. Permet treballar amb textos en la pantalla de l'ordinador, "animar-los" i ressaltar lletres amb colors.

És una eina motivant i eficaç per a la rehabilitació de la lectura, aconseguint més precisió i rapidesa en molt menys temps que amb tècniques més tradicionals.

• Treballa la ruta fonologica a partir de llistes de sil.labes i paraules .
• Treballa la ruta lèxica a partir de diferents texts i velocitats lectores. 

La verita es que val la pena ja que està en català i a vegades es difiíil de trobar aquest tipus d'ajudes en català.

Valoració de la cinquena fase

En aquesta cinquena fase s'han adquirit els objectius proposats al pla de treball com el poder revisar i organitzar instruments d'avaluació sobre la dislèxia i adquirir un mínim de pràctica , passant alguna de les proves estandarditzades a algun dels casos que ja s'hagués avaluat amb anterioritat. No ha estat possible de fer-ho amb els casos que he  fet el seguiment.

Els indicadors d'avaluació s'han complert en la mesura que s'han passat les proves d'avaluació a un dels alumnes i he pogut constatar una petita millora en els resultats comparar-los amb les puntuacions obtingudes amb anterioritat.

Aquesta fase m'ha fet reflexionar sobre la necessitat de com a psicopedagoga he de conèixer i saber utilitzar els instruments que m'ajudin a poder realitzar una bona avaluació de l'alumne per tal de detectar les seves dificultats i tenir present que dins del context escolar no només seran les proves objectives tipus test que em proporcionaran aquesta informació sinó que hauré de recorre a altres instruments com la recollida de la informació inicial , observacions individual amb el que comporta ( observació de l'alumne en situació d'ensenyament-aprenentatge, entrevista amb el professor , anàlisi del treball de l'alumne , administració de proves basades en el currículum escolar ) i d'altres observacions dins de grup, etc..

Amb totes aquestes dades i les informacions del tutor i professionals que intervenen amb l'alumne , sota una perspectiva de treball col.laboratiu podré arribar a realitzar l'avaluació de l'alumne per poder donar resposta a les seves necessitats educatives .

Valoració de la quarta fase

La fase 4 ha estat orientada  en dos blocs importants :el seguiment escolar i el seguiment i orientació a la família. He partit de la situació familiar i escolar dels dos  alumnes amb dislèxia com a punt de referència i que he anat seguint en una part del pràcticum.

Aquesta fase l'he realitzat basant-me en la intervenció psicopedagògica des de la basant sistèmica i he participat en el seguiment escolar i familiar conjuntament amb la meva tutora de pràctiques .

Els objectius que vaig proposar a la fase 4, van ser , coordinar i fer el seguiment de forma puntual amb l'escola i els diferents professionals que intervenen ( mestre tutor , m.especial i EAP si cal) en aquest objectiu s'ha complert el grau d'indicador d'avaluació que vaig  proposar.

Un altra objectiu que s'ha aconseguit ha estat el d'observar el seguiment de les famílies , podent participar en les dues entrevistes dels casos que he seguit en el pràcticum.També he tingut l'oportunitat d'observar a dues famílies més que se'ls retornava el diagnòstic , complint-se el segon indicador d'avaluació en les totes les situacions.

El tercer objectiu s'ha adquirit també al poder elaborar orientacions i estratègies sobre la dislèxia per els mestre i famílies. 

Els indicadors d'avaluació s'han adquirit en funció de  :

1. Grau de reunions realitzades amb la família i l'escola : s'ha realitzat una reunió amb cada una de les famílies  dels alumnes FF, MM i també he participat en dos seguiments  familiars de nens  que es van  diagnostiquen al centre observant una  devolució a la família sobre un diagnòstic de dislèxia i un l'altra ha estat un seguiment puntual familiar d'un cas .

A nivell escolar s'han mantingut dues coordinacions en el cas FF, ara n'hi havia una altra que estava prevista de fer aquesta darrera setmana de maig . En el cas MM havien dues reunions de seguiment però per motius d'incompatibilitat de horari no vaig poder assistir a la primera , així que només he participat en  la darrera coordinació de seguiment del cas MM.

2.  Grau de compliment dels acords i les orientacions donades a l'escola i les famílies : Podem dir que s'han complert els acords i les orientacions donades i des d'una basant psicopedagogica es vetlla perquè s'afavoreixin les adaptacions instrumentals , de  recursos i de contingut que calgui , per tal de possibilitar una bona inclusió de l'alumne i pugui desenvolupar el seu currículum amb la major normalitat. Cal donar suport, orientar i assessorar a la família en funció de les seves característiques i des d'una orientació sistèmica que afavoreixi l'apropament .

En general dir, que aquesta fase ha estat la més representativa de la tasca del psicopedagog , així que he intentar recercar i treballar sobre el paper i la intervenció del psicopedagog envers a la intervenció en els centres i el que això se'n deriva ( reformular demandes , treball en xarxa , avaluació de currículum, en aquest cas competències escrites i de lectura, així com del treball  de coordinació amb tutors i especialistes per poder assessorar i orientar en les respostes educatives que  afavoreixin els processos d'aprenentatge amb   les  estratègies que permetin adequar el currículum i la intervenció a l'alumne i en últim extrem, orientar un PI si cal i saber realitzar un informe psicopedagog amb els seus paràmetres més destacables així com conèixer tots els tipus d'informe que com a psicopedagogs ens poden demanar des de l'administració educativa com agents que intervenim en un context formal d'ensenyament i aprenentatge.

Com a psicopedagoga d'un context escolar em caldrà realitzar un treball amb les famílies , aquesta quarta fase que he realitzat m'ha ajudat a fer una aproximació pràctica i realitzar un aprenentage del marc teòric del que possiblement em trobaré en la realitat escolar , per això he volgut aprofundir en aquesta pedagogia sistèmica que afavoreix un marc de col·laboració , per tal de saber potenciar una bona pràctica educativa i poder adaptar-me als canvis socioculturals que em permeti entendre les noves famílies que aniran sorgint dins del context escolar i arribar a abordar la problemàtica presentada respectant la visió de les famílies i buscar solucions consensuades des d'una corresposabilització.

Fem el retest

Després d'arribar del centre on hem realitzat la reunió de seguiment del cas MM, he vist a l'alumna a qui havia de fer el retest . 

La professional que l'atén li ha explicat que ella es quedava a la sala amb la nena però que jo li passaria uns exercicis per veure com anava i que els comentaríem amb ella .

  

Primer passem les proves del Wisc :  

• Prova de dígits:  ( bona col·laboració , es mostra molt atenta. La puntuació obtinguda per escala : 10
• Lletres i nombres ( bona col·laboració) la puntuació obtinguda per   escala : 10
• Aritmètica : es decideix que no cal passar-li.

Amb aquestes proves es valora la memòria de treball , atenció i la concentració , s'observa que no hi ha canvi respecta a la valoració de fa un any. 

        Suma d'escales : MT: 20
        Puntuació composta : 99

Pel que fa a la prova del TALEC ( Test d'anàlisi de lectura i escriptura en català): Equivalent a 4rt de primària
 

• Lectura de text :               Errors 12                       centil : 10
• Comprensió de text :         Encerts 2                       centil : 5

Dictat :

• Ortografia Arbitraria :        Errors : 17                     centil: 55 
• Ortografia Natural:            Errors : 24                     centil : 5

 

Observacions : 

S'ha avaluat amb la mateixa prova que fa un any , tot i que els  errors han estat menors , es continuen manifestant dificultats encara que ha millorat en la velocitat lectora , la lectura no és tant lenta , ni fa tantes pauses com feia. Encara comet errors fonològics, substitucions i addicions de sons o grafemes que no hi són .

En la part de comprensió lectora li costa recordar gran part del text que se li presenta . Aquí se li sumen els errors, més la manca de reconeixement d'algunes paraules pel seu contingut semàntic. 

En l'escriptura , en la part del dictat , tot i que no ha fet tants, encara  fa alguna errada d'ortografia natural i unes quantes d'ortografia arbitraria com exemple  " La ball daran "X " La Vall d'Aran..." Besti X vestir , umit x Humit ..

De tota manera comparant amb el que va fer l'any passat , hi ha una diferencia important.

En expressió espontània es veu un text més elaborat , triga i pensa allò que vol posar. controla les frases que escriu.

Com és diagnòstica la dislèxia ?

No hi ha cap prova ni test específic per al diagnòstic de la dislèxia . El diagòstic clinic es basa en :

• Història clínica: antecedents familiars de dificultats de lectoescriptura, característiques del desenvolupament i dels aprenentages.
• Estudi neuropsicòlogic: Es fan servir diferents tests que valoren les diverses funcions cerebrals superiors que formen la intel.legència. 
• Rendiment cognitiu global: capacitat intel.lectual global o C.I.
• Llengutge oral i escrit 
• Visuopercepció i visuoconstrucció.
• memòria 
• Coordinació motriu
• Atenció i funcions executives.

Amb això podem concloure que la dislèxia és :

• La dislèxia s'associa a una disfunció cerebral del quadrant posterior esquerre.
• És un trastorn persistent , encara que les manifestacions siguin diferents segons l'edat( no és un retard transitori dels desenvolupament).
• Clínicament s'ajusta a un perfil neuropsicologic específic.
• És important la detecció per al correcte desenvolupament del nen ( personal, escolar, social) .
• El diagnòstic precoç és fonamental per iniciar quan abans la intervenció. Per això Prodiscat ha de ser una bona eina per psicopedagogs i mestres en pedagogia terapèutica . 
• Cal identificar no tan sols les seves dificultats del nen sinó també les seves habilitats, ja que seran recursos importants per a superar i/o compensar les dificultats.
• Cal orientar , assessorar i donar suport als pares d'una manera adequada  a les seves característiques.
• Cal adaptacions escolars perquè la repercusió de la dislèxia en els aprenetatges de l'alumne sigui el més baixa possible . 
• La coordinació entre els especialistes que atenen el nen , l'escola i la família és fonamental.

Seguiment escolar

Avui tal com varem quedar amb la meva tutora de pràctiques hem anat al centre de l'alumne MM, per tal de fer una reunió de seguiment i tancament del curs .

Hem preparat la reunió una mica abans , ja que és un cas que jo ja no veig i hem parlat de com està el nen i en quin moment del procés es troba.

Situació el cas : Tal com ja vaig explicar en la descripció del cas MM  és un nen  , molt brillant  en tot el que fa a les activitats i als aprenentatges on no intervé la part escrita ni l'haver de llegir, tot i això té bona comprensió global dels texts .Fa tercer de primària , es va diagnosticar una dislèxia al desembre, sense cap altra tipus de dificultat d'aprenentatges que no fos les derivades de les dificultats de lectura i d'escriptura , va començar la reeducació a principi de gener de 2012 i té bona evolució en lectura  però més dificultats en escriptura.

Reviso l'expedient del nen i observo que a mitjans de gener , els professionals del centre de pràctiques ja van tenir una entrevista amb l'escola i es va assessorar a la tutora sobre les dificultats de lecto-escriptura que presentava el cas i les orientacions sobre estratègies de intervenció per facilitar ajudar en aquestes dificultats , el que és va acordar en aquell moment va ser :

• Valorar el seu treball pel contingut, no pels errors d'escriptura . 
• Sempre que es pugui fer-li l'avaluació de forma oral . 
• Donar-li més temps per acabar les feines . 
• Evitar que hagi de llegir en públic si això l'incomoda , o bé donar-li l'oportunitat de preparar amb anterioritat el text que haurà de llegir .
• No corregir tots els errors d'ortografia , potser es desanimarà etc.

Participants a la reunió : Tutora de l'escola , professionals del centre de pràctiques i jo.

Objectiu de la reunió :  

         Fer el  seguiment i valoració d'aquest trimestre.

S'explica a la tutora la intervenció que es realitza amb el nen i les millores observades des del centre de reeducació:

-   Hi ha una millora en els exercicis de consciencia fonològica .

-   S'han treballat estratègies de relació de so – grafia.

-   Ha millorat en la ortografia natural.

-   Continua fent moltes faltes d'ortografia arbitraria , però ha millorat en

    les que fa relació a isografia.El dictat millor que l'escriptura espontània.

-   Comença aplicar alguna norma bàsica d'ortografia arbitraria.

-   En lectura està més motivar a llegir i ha millorar en paraules usuals i

    d'alta freqüència , tot i així s'equivoca en paraules llargues i de poc ús .

-   Es comenta que s'introduirà també un treball de lectura en castellà

     ja que li costa molt , degut a que no és la llengua familiar .
 

Es passa a parlar com el veu la tutora a nivell d'aula, si  ha apreciat algun canvi i com es manifesta davant de les activitats de llegir i d'escriure:

-       Es diu que ara no li fa res llegir a l'aula ( cosa que a l'iniciï de curs es negava a fer-ho ) , quan ho fa s'equivoca menys tot i que s'equivoca i inventa paraules , no  sil.labeja tant. Observa que quan és un altre que està llegint o quan ho fa la professora , ell no va seguint la lectura , no es podria incorporar en un punt concret.

-     En els dictats no sol fer moltes faltes perquè són dictats preparats i sap que a casa els preparà força utilitzant molt el recurs de la memòria. En un dictat sorpresa pot fer moltes faltes.

-     A nivell d'expressió escrita espontània comenta que li preocupa que utilitza frases molt curtes , que evidentment no es correspon a la seva capacitat verbal,pensa que ho fa per no escriure tant.

-     També es comenta que a l'hora de fer els controls ,els vol fer com els altres , però ha anat d'observant que si són controls de socials o naturals , on hi ha molta informació , baixa molt el rendiment i es pot embolicar, no entén el que se li demana, cosa que a l'hora d'explicar-ho de forma oral se'n surt molt bé .

-      A matemàtiques pot seguir la comprensió dels  problemes i se'n surt força bé .

-     També es comenta que a l'hora d'utilitzar l'ordinador té dificultats i si cal recercar informació en un buscador , ha observat que pot escriure la paraula totalment a la inversa "  mamífers " X "srefimam", això la va alarmar força.

-      Es comenta que a anglès tè greus dificultats d'escriure i de llegir . 

Acords: 

-     Seguir aplicant les mateixes estratègies ja acordades en català .

-    Què es revisarà , què està passant amb el castellà ja que deu tenir les mateixes dificultats de lectura i d'escriptura i revisar que se li facin les mateixes recomanacions i estratègies d'intervenció que es van pactar per la llengua vehicular .

-     S'orienta que s'hauria de revisar com se l'avalua en anglès, ja que és una llengua afegida i amb el què això comporta en l'expressió escrita. La tutora diu que parlarà amb el professor d'anglès a veure que poden fer .

-     S'acorda que la tutora faci el traspàs de les dificultats que presenta el cas MM , a finals de curs a la tutora pròxima si és que no ha de ser ella la que porti aquest grup i s'acorda que el centre es posarà en contacte amb l'escola a partir de mitjans de setembre per poder mantenir una altra entrevista amb el/la tutor/a.

-     Es valora que l'evolució de MM és bona .

Què ens hem plantejat com a psicopedagoga amb aquesta entrevista ?

Tal com ens diu ( Bassedas i Bonals,2001, pp.11-12) "L'entrevista no va dirigida a canviar l'alumne, al mestre o a la família, sinó a interactuar amb ells per poder entendré millor el procés evolutiu de l'alumne i recercar estratègies conjuntes per afavorir –lo".