Valoració de la cinquena fase

En aquesta cinquena fase s'han adquirit els objectius proposats al pla de treball com el poder revisar i organitzar instruments d'avaluació sobre la dislèxia i adquirir un mínim de pràctica , passant alguna de les proves estandarditzades a algun dels casos que ja s'hagués avaluat amb anterioritat. No ha estat possible de fer-ho amb els casos que he  fet el seguiment.

Els indicadors d'avaluació s'han complert en la mesura que s'han passat les proves d'avaluació a un dels alumnes i he pogut constatar una petita millora en els resultats comparar-los amb les puntuacions obtingudes amb anterioritat.

Aquesta fase m'ha fet reflexionar sobre la necessitat de com a psicopedagoga he de conèixer i saber utilitzar els instruments que m'ajudin a poder realitzar una bona avaluació de l'alumne per tal de detectar les seves dificultats i tenir present que dins del context escolar no només seran les proves objectives tipus test que em proporcionaran aquesta informació sinó que hauré de recorre a altres instruments com la recollida de la informació inicial , observacions individual amb el que comporta ( observació de l'alumne en situació d'ensenyament-aprenentatge, entrevista amb el professor , anàlisi del treball de l'alumne , administració de proves basades en el currículum escolar ) i d'altres observacions dins de grup, etc..

Amb totes aquestes dades i les informacions del tutor i professionals que intervenen amb l'alumne , sota una perspectiva de treball col.laboratiu podré arribar a realitzar l'avaluació de l'alumne per poder donar resposta a les seves necessitats educatives .

Valoració de la quarta fase

La fase 4 ha estat orientada  en dos blocs importants :el seguiment escolar i el seguiment i orientació a la família. He partit de la situació familiar i escolar dels dos  alumnes amb dislèxia com a punt de referència i que he anat seguint en una part del pràcticum.

Aquesta fase l'he realitzat basant-me en la intervenció psicopedagògica des de la basant sistèmica i he participat en el seguiment escolar i familiar conjuntament amb la meva tutora de pràctiques .

Els objectius que vaig proposar a la fase 4, van ser , coordinar i fer el seguiment de forma puntual amb l'escola i els diferents professionals que intervenen ( mestre tutor , m.especial i EAP si cal) en aquest objectiu s'ha complert el grau d'indicador d'avaluació que vaig  proposar.

Un altra objectiu que s'ha aconseguit ha estat el d'observar el seguiment de les famílies , podent participar en les dues entrevistes dels casos que he seguit en el pràcticum.També he tingut l'oportunitat d'observar a dues famílies més que se'ls retornava el diagnòstic , complint-se el segon indicador d'avaluació en les totes les situacions.

El tercer objectiu s'ha adquirit també al poder elaborar orientacions i estratègies sobre la dislèxia per els mestre i famílies. 

Els indicadors d'avaluació s'han adquirit en funció de  :

1. Grau de reunions realitzades amb la família i l'escola : s'ha realitzat una reunió amb cada una de les famílies  dels alumnes FF, MM i també he participat en dos seguiments  familiars de nens  que es van  diagnostiquen al centre observant una  devolució a la família sobre un diagnòstic de dislèxia i un l'altra ha estat un seguiment puntual familiar d'un cas .

A nivell escolar s'han mantingut dues coordinacions en el cas FF, ara n'hi havia una altra que estava prevista de fer aquesta darrera setmana de maig . En el cas MM havien dues reunions de seguiment però per motius d'incompatibilitat de horari no vaig poder assistir a la primera , així que només he participat en  la darrera coordinació de seguiment del cas MM.

2.  Grau de compliment dels acords i les orientacions donades a l'escola i les famílies : Podem dir que s'han complert els acords i les orientacions donades i des d'una basant psicopedagogica es vetlla perquè s'afavoreixin les adaptacions instrumentals , de  recursos i de contingut que calgui , per tal de possibilitar una bona inclusió de l'alumne i pugui desenvolupar el seu currículum amb la major normalitat. Cal donar suport, orientar i assessorar a la família en funció de les seves característiques i des d'una orientació sistèmica que afavoreixi l'apropament .

En general dir, que aquesta fase ha estat la més representativa de la tasca del psicopedagog , així que he intentar recercar i treballar sobre el paper i la intervenció del psicopedagog envers a la intervenció en els centres i el que això se'n deriva ( reformular demandes , treball en xarxa , avaluació de currículum, en aquest cas competències escrites i de lectura, així com del treball  de coordinació amb tutors i especialistes per poder assessorar i orientar en les respostes educatives que  afavoreixin els processos d'aprenentatge amb   les  estratègies que permetin adequar el currículum i la intervenció a l'alumne i en últim extrem, orientar un PI si cal i saber realitzar un informe psicopedagog amb els seus paràmetres més destacables així com conèixer tots els tipus d'informe que com a psicopedagogs ens poden demanar des de l'administració educativa com agents que intervenim en un context formal d'ensenyament i aprenentatge.

Com a psicopedagoga d'un context escolar em caldrà realitzar un treball amb les famílies , aquesta quarta fase que he realitzat m'ha ajudat a fer una aproximació pràctica i realitzar un aprenentage del marc teòric del que possiblement em trobaré en la realitat escolar , per això he volgut aprofundir en aquesta pedagogia sistèmica que afavoreix un marc de col·laboració , per tal de saber potenciar una bona pràctica educativa i poder adaptar-me als canvis socioculturals que em permeti entendre les noves famílies que aniran sorgint dins del context escolar i arribar a abordar la problemàtica presentada respectant la visió de les famílies i buscar solucions consensuades des d'una corresposabilització.

Valoració de la tercera Fase

La tercera fase la dono per finalitzada amb l'ultima incorporació de material i apartats de l'informe psicopedagògic que he elaborat.

L'objectiu Inicial: Elaboració d'un conjunt de material adaptat i d'estratègies per un dels casos amb dislèxia

Els indicadors d'avaluació s'han assolit en la seva totalitat .

1. Grau d'adequació del material presentat a l'alumne:


   Aquest objectiu s'ha adquirit perquè al llarg del temps vaig poder fer el seguiment d'alumne FF, vaig poder observar el tipus de lectures , activitats i nivell que li era precís, podent fer una adaptació i donant resposta amb aquest material a les seves necessitats pel que fa a l'adquisició de la llengua escrita. Tal com he anat comentat el material ha estat pensat de forma molt específica per les necessitats que presentava l'alumne FF. Aquest material es un suport de l'entrada a nivell escrit i adaptat al nivell de lecto-escriptura que presentava l'alumne.


  S'ha realitzat una progressió de llargada de frases , de potenciar vocabulari bàsic i repetitiu que pogués ajudar a l'alumne a incorporar paraules per la ruta directa ( paraules de forma global ) i que a l'hora permetis avançar en la línia d'un treball de reconeixent de so-grafia i poder anar treballant en cada tema elaborat unes grafies diferents per tal de poder avançar en aquestes greus dificultats de lectura. Cada lectura s'ha acompanyat d'una sèrie d'exercicis escrits que tal com ens diuen el teòrics ( ja evidenciat en altres apartat ) han de donar suport al treball de consciencia fonològica per poder avançar en l'aprenentatge de la llengua escrita.

2.   Grau de motivació davant del material:

   Quan la tutora de pràctiques em va dir que els costava molt fer llegir a l'alumne FF amb les lectures que se li presentaven, i que potser seria bo de fer una recerca de material per poder-li facilitar l'aprenentatge lector , em vaig plantejar com a psicopedagoga , quina era la resposta que calia donar a les necessitats de l'alumne , un cop revisada la seva historia i llegint l'informe psicopedagògic que em va facilitat l'EAP , més el diagnòstic efectuat al centre de pràctiques , vaig reformular la demanda i em vaig plantejar què és el que li calia a l'alumne per poder avançar , quins ajuts i metodologia i recursos davant de les seves necessitats tant especifiques .

    Vaig revisar els texts de llenguatge de sisè i socials que utilitzant al seu centre i vaig valorar que no es podien adaptar a les seves necessitats degut a la llargada del text, al contingut i dificultat de lèxic i la dificultat de l'estructura de moltes paraules , afegint la sensació de fracàs que li provocava haver d'enfrontar-se  a unes lectures d'aquelles característiques.

Per un altra costat, un cop revisat el material de compra, tampoc vaig saber trobar res que facilités la motivació, per un costat i l'ajustament del contingut de la lectura, a les seves dificultats. Això en va fer pensar que calia partir de temes motivadors i que com a preadolescent li fessin gracia llegir per  tal de trobar una significació i projecció a les seves  pròpies vivències propies de l'edat i per altre que facilites poder adaptar el lèxic de forma progressiva i repetitiva, així con seleccionar paraules que podessin garantir un entrenament dels sons sil·làbic a treballar i la seva progressió.

Els temes que vaig poder treballar i observar crec que la van motivar molt a llegir i sobretot veure que podia llegir amb un mimin de fluïdesa podent reconèixer algunes de les paraules que sortien i anar avançant en el lletreig d'unes altres.

La Tutora del centre de practiques em comenta que ha actualment ha vist un canvi gran en la seva motivació i que cada dia està més segura llegint i descodificant síl·labes.

3.   Grau  dels índex de consolidació dels paràmetres de la lectura i en l'escriptura.

 Ha hagut un avanç important en la mecànica lectora i reconeixement de grafies.Esperem que encara que amb dificultat acabi consolidant l'aprenentatge lector . Així  es considera adquirit aquest indicador .

Reflexió i valoració :

Aquesta fase l'he trobat molt interessant i m'ha proporcionat en primer lloc , la possibilitat que a través de la pràctica de l'adaptació de material poder adquirir estratègies sobre l'aprenentatge lector que em podran ajudar davant de noves demandes per poder reorientar la dificultat i el nivell de la lecto escriptura.

El cas que he seguit, és un cas d'una dificultat extrema per l'edat que presenta i les dificultats específiques però també podem trobar altres alumnes que sense ser dislèctics presentin també dificultats en l'aprenentatge de la llengua escrita.

Tal com ens exposa Sepulveda i Teberosky ( 2007 ) sobre l'atenció a l'alumnat amb dificultats, consisteix en proporcionar la construcció de significats i que la participació en activitats de lectura compartides, en els comentaris que es poden donar sobre elles i en la producció d'escriptures constitueixen escenaris per observar el procés de construcció i promoure l'aprenentatge del que està escrit  i del llenguatge que s'escriu.  

Segon : L'adapatció de material i recerca m'ha fet veure d'intervenir en altres contextos no formals i que no siguin l'educatiu.

Valoració de la Fase 2

Aquesta segona fase que s'ha basat en la intervenció i seguiment amb alumnes dislèctics i prioritzant un cas "FF". Cal que comenti que tal com ho vaig plantejar al pla de treball i seguint les orientacions de la tutora del pràcticum, he modificat la temporalitat reduint les hores en el seguiment de la intervenció dels subjectes seleccionats .

Respecte als objectius proposats a la segona fase s'han aconseguit tots a través de les diferents activitats proposades en la mesura  que s'han anat realitzant al llarg de les setmanes . Exposo que de forma paral·lela he hagut de realitzar alguna activitat de la Fases 3 i 4 , ja que la Fase 2 pel que fa a la intervenció i observació amb la nena de dotze anys ( que ara ja en té tretze ) , requeria poder realitzar algunes de les activitats proposades a la Fase 3 , ( com és avançar alguns  material adaptats i de la Fase 4 l'atenció sistèmica a la família i escola per tal de poder donar una orientació més psicopedagògica als casos ).


Els indicadors d'avaluació es confirmen en la mesura que :

He fet observació dels alumnes  a través de la mateixa intervenció realitzada , explicant els avanços i dificultats que continuen tenint , ho descric en la valoració de cada un dels casos .

• La programació s'ha executat en la mesura de la temporalitat que s'ha realitzat  però en general s'han treballat un gran nombre d'objectius i activitats per millorar les dificultats.
• El nombre de sessións s'ha modificat a menys sessions de les planificades al pla de treball, però de les realitzades amb  el cas "FF" no ha fallat cap i el cas "MM" s'ha canviat una vegada de dia.
• La participació en les activitats ha estat adequada i de col·laboració, el cas "FF" ha estat molt motivada amb el material adaptats per treballar amb ella .Amb el cas "MM" hem fet activitats més estàndards i amb materials ja elaborats. 
• Els objectius treballats s'han aconseguit encara que sigui en una petita millora o incorporació d'estratègies a l'hora de llegir i d'escriure.Realment es poc temps per apreciar uns canvis considerables .
• Els materials ( les quatre primeres lectures i els seus exercicis corresponents ) que he adaptat i presentat fins ara pel cas "FF" s'han ajustat al seu nivell ,tret de l'ultima lectura " la mare està enfada " que hi havien sons i paraules que l'hi han costat  tot i haver-les treballat, caldrà reajustar el material.La realització dels materials confeccionats fins ara em permetrà tenir idea de com endinsar-me en la fase 4 per poder seguir confegir i adaptant i quin grau de dificultats han de presentar les lectures perquè la noia "FF" pugui seguir treballant a l'escola i al centre de reeducació amb aquest material.

Com a conclusió d'aquesta fase puc dic que la intervenció m'ha servit per constatar el marc teòric que estic llegint a partir de diferents autors i poder fer una "Observació" en directa sobre les dificultats que manifesten els nens dislèctics i quins són els símptomes que  es poden donar tant en la lectura com en l' escriptura amb diferent persistència o dificultat en cada un dels  subjectes observats , tal com ja he comentat en la valoració del cas "FF" i on evidencia i contrasto amb altres teories d'autor. 

Reforço les conclusions que he fet en els diferents casos a partir de les explicacions que es fan (Bonals i Sànchez 2007) :

          "Ser coherent en l'àmbit de les dificultats amb les troballes de la tradició empírica constructivista de l'aprenentatge de l'escriptura , és una tasca necessària en l'àmbit de la psicopedagogia , aquesta perspectiva aporta nous elements per l'assessorament en aquest camp.

Varies perspectives teòriques han abordat l'estudi de les dificultats de l'aprenentatge del llenguatge escrit i contribuint a l'elaboració d'instruments basats en l'evidencia de la investigació per respondre a necessitats professionals d'avaluació  intervenció .

         Alguns estudiosos en el camp de la psicopedagogia divideixen els alumnes en dos grups un grup un amb dificultats inicials de lectura ( dislèxia ) i un altra grup que fa referència a problemes de comprensió. S'exposa que el primer grup manifesten tots una baixa competència en la consciència fonològica ( Scarborouh,2005 ), aquesta hipòtesi estableix que una disfunció en les representacions fonològiques i la conseqüent dificultat d'establir relacions de correspondència amb les lletres és la causa més important dels problemes de lectura . El segon grup faria referència a dificultats de comprensió que es manifesten de forma més tardana al llarg dels aprenentatges ." 

         Puc confirmar que aquests aspectes del primer grup d'estudi s'han donat en els subjectes que he fet el seguiment( FF, MM) , com també tal com enumeren ( Sepulveda i Teberosky 2007 ) altres dificultats ajuden en aquest perfils: problemes amb la memòria verbal a curt plac, problemes d'atenció i també dificultats acadèmiques generals,cosa que explico en les conclusions dels casos.

Aquesta perspectiva tal com la classifica i anomena ( Catts, hogani Adlof, 2005) en " visió simple " de les dificultats de lectura,es poden agrupar els alumnes en:

1. Dificultats en la comprensió del principi de correspondència alfabètica i en el reconeixement de paraules , però amb la comprensió conservada (cas dels dislèctics). 
2. Dificultats de comprensió del llenguatge però amb les habilitats de comprensió del principi de correspondència alfabètica i de reconeixement de paraules conservades ( dificultat especifica de comprensió ). 
3. Dificultats en correspondència alfabètica , en reconeixement de paraules y en comprensió del llenguatge ( cas de dificultat mixta de lectura)."

Aquesta descripció es basa en els processos lectors del adult i que descriu ( Coltheart(1978) en el Mode de la doble ruta )i els quals he anat fent referència al llarg de tot el seguiment dels alumnes:

• La via directa lexical : El  reconeixement de les paraules, estratègia que implica accedir a la pronunciació emmagatzemada en la memòria lexical del nostre diccionari mental quan s'han acumulat diversos patrons o seqüències ortogràfiques.
• La Via Indirecta o fonològica : A través de la qual s'activen les regles de correspondència grafema i fonema necessàries per la lectura de paraules noves i de pseudoparaules.

Aquesta teoría em fa plantejar que des de la basant psicopedagògica es pot orientar o incidir en el marc escolar per afavorir en els processos lectors i escrits des de les primeres etapes , arribant a la conclusió que aquest pràcticum sobre la dislèxia hauria de poder generar un anàlisi prospectiu en l'àmbit escolar sobre el treball de consciencia fonològica i les actuacions de detecció a partir dels protocols PRODISCAT ( Protocol d’observació per a detectar símptomes d’alerta en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura en les diferents etapes,que ha publicat i lliurat a les escoles el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ).

Valoració de la primera fase

Tot i que he començat la segona fase , no havia pogut tancar la primera  ja que em faltava un objectiu i activitat per realitzar .  

Fins avui no he realitzat l'activitat de valoració i diagnòstic , així que tanco la primera fase.

Els indicadors d'avaluació es confirmen en la mesura que :

• He pogut recollir la informació del casos sobre dislèxia. 
• He realitzat un resum amb tota la informació obtinguda a través del protocol utilitzat per recollir la informació dels historials i de l'informe diagnòstic el qual he comentat amb la tutora. 
• S'ha assolit el grau d'objectius previstos així com les activitats les he portat a la pràctica.

L'indicador que em permet poder passar a la segona fase és primordialment tenir la informació recullida dels casos  per poder actuar en la segona Fase i organitazar l'actuació.

Reflexions : un cop he recopilat la informació dels casos he revisat altres historials de nens dislèxics , el que es constata  en tots ells: 

•  Poc domini de consciència fonològica .
•  Sol haver-hi un transtorn de llenguatge associat ( no sempre ).
•  Solen tenir bon Q.I , però molt mala memòria de treball i de processament
•  Hi ha dificultats de lectura (omissions,substitucions,no te perquè haver-hi mala comprensió).
•  A nivell escrit presenten dificultats en poder aplicar les normes d'ortografia natural i arbitraria .

De moment el tema i la recerca els trobo força interessant !!!!