Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fase 4 Atenció i Seguiment Familiar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fase 4 Atenció i Seguiment Familiar. Mostrar tots els missatges

21 de maig del 2012

Marc teòric del seguiment familiar

En base a la epistemologia sistèmica és un bon marc conceptual i útil per poder trobar els elements enriquidors en la comunicació entre escola i família , trobant sendes que afavoreixin una relació constructiva .
La família i l'escola són els dos contextos fonamentals del nen fins que és gran , per això cal un treball de col·laboració entre l'escola i la família  per tal de donar coherència a l'acte educatiu.

Cal contemplar el context familiar i com es desenvolupa per poder tenir clar com l'escola cobreix una funció de complement o de substitució d'aquest espai .

L'objectiu entre l'escola i la família es l'educació de la persona en les seves primeres etapes de la vida .

El constructivisme postula que descodifiquem la realitat a partir dels nostres esquemes de coneixement, els quals determinen com percebem la realitat.

Des de la perspectiva d'assessors hem de contemplar que cada família i cada institució té les seves pròpies realitats i que cal respectar.Aquesta relació hauria de crear-se a partir d'una relació constructiva en la que amdues parts s'enriqueixin i així puguin oferir als nens una educació coherent i estimuladora que potencií la seva autonomia, responsabilitat i creativitat.

Les escoles  han de contemplar a l'alumne dins del seu context familiar i tenir en compte la seva realitat familiar, igualment el fet que la família ha de entendre l'entorn escolar que té el seu fill i la seva influencia en el seu desenvolupament.
Estratègies que faciliten la relació dins d'un marc de col·laboració:

La pedagògica sistèmica i les tècniques desenvolupades per diferents escoles de teràpia familiar porten a reflexionar sobre :
  • Cal un marc de col·laboració on la confiança mútua generi i permeti la coparticipació com una actitud i no com una tècnica.
  • Pràctica educativa de la família: Existeixen certes pràctiques educatives per part de la família que cal conservar i fomentar ( claredat en els límits, respecte per la jerarquia, potenciar l'autonomia dels fills,diàleg,expressió d'afecta).
  • Cal incorporar els canvis socioculturals i econòmics que han transformat a la família clàssica.
Com assessors, quan major sigui el nostre coneixement sobre els diferents funcionaments familiars i els diferents contextos socioculturals, més fàcil serà poder connectar amb la família quan li calgui ajuda.
Si partim de la idea que cada família funciona amb els millors recursos que ha après al llarg de la seva historia familiar , podrem treballar i bescanviar punts de vista que ajudin a entendre millor la problemàtica que els preocupa.
Normalment es dóna, quan la relació que manté l'escola amb la família és estreta i positiva, el nivell de conflictivitat que es dóna es baix i no es sol demanar ajuda externa.  
L'assessorament s’ha de realitzar des de una posició de proximitat i d’acompanyament als professors , als alumnes i als pares en aquells moments que necessitin ajuda d’un professional extern a la institució escolar , però que té una presencia significativa en la vida del centre .
Seria bo que abans de començar la relació amb la família s'indagués  que és el que s’espera de la seva intervenció. Pot ser que les expectatives dels pares o professors, no s’ajustin a les actuacions realitzables.

Uns dels objectius de la intervenció psicopedagògica son:
  • Facilitar i fomentar el coneixement mutu entre l'escola i la família.
  • Aportar noves alternatives d’actuació que millorin la comunicació ( pare-escola-assessor ) treballant entre els tres sistemes.
  • Podem ajudar al professor a plantejar l’entrevista amb els pares oferint-li pautes d’actuació i una visió més amplia del problema plantejat.
  • En altres situacions serà més adequat que el psicopedagog de l’EAP citi als pares sense la presencia del professor.
Des del marc de la col·laboració conjunta (escola-família) el psicopedagog planteja compartir un espai de coordinació conjunta amb els pares i el professor,des d’un nivell de col·laboració i coordinació mes proper al plantejament sistèmic. Es tracta d’un espai comú entre els tres sistemes implicats (escola-famíla-assesor) on :

-     S’aborda la problemàtica presentada .
-     Es comparteix la visió de cada part aportada
-     Es busquen solucions consensuades,des d’una corresponsabilització

El psicopedagog ha de comptar amb quines son les representacions mútues que té l’escola i la família, recuperant els aspectes positius i treballant perquè augmenti la confiança mútua .
També cal conèixer com percebeix el professor els aspectes familiars implicats en les dificultats que l’alumne té en l’escola per poder facilitar una posterior intervenció.
Col·laborar amb la família significa treballar conjuntament amb l’educació dels nens ,compartint un procés d’assaig i error .
Quan la demanda arriba per part de la família cal valorar de forma molt concisa quins sistemes inclouen el sistema familiar i el sistema  escolar , plantejant les diferents possibilitats d’intervenció i decidir quina és la més idònia .
Per poder intervenir amb les famílies,es fonamental tenir clar el concepte de família i no oblidar la nostra partença a la nostra família d’origen . Els dos aspectes van a influir en la nostres actuacions.

Estratègies , recursos i tècniques útils per la col·laboració entre escola , família i assessor:

Des d'una visió de les estratègies basades en un enfocament més  sistèmic ens aporta una visió ampliada del nostre camp d'actuació i ens ofereix alternatives en la comunicació amb la família des d'una perspectiva més constructivista .
Podent :
  • Escoltar amb atenció i curiositat la descripció que l'altre fa de la situació , respectant la seva versió particular .
  • Partir de la premissa que la manera d'actuar de la família és la " millor manera " de fer front al seu problema .
  • L'assessor ha de poder transmetre un missatge de capacitat i a la vegada de demanda d'esforç.
  • L'assessor ha de poder col·locar la informació rebuda en el sistema de valors i de patrons culturals , tant de la família com de l'escola .
  • Donar suport i recolzament amb missatges  constructius i esperançadors donant  sortida a la família , una mateixa idea o missatge cal repetir-lo reiteradament , ja que de vegades no es pot entendre el que es diu ,per que hi ha un problema d'acceptació de l'evidencia.
  • Partir i considerar el paper fonamental de les emocions en el procés d'acomodació i  unió amb l'escola .
  • Cal crear confiança en els pares,aquests deuen veure que es col·labora en benefici dels seus fills. Cada part del context ha d'assumir la seva responsabilitat .
  • Cal concretar els contexts en els que es donen la situació problemàtica i així poder diferenciar-los dels contexts on no és dona.
Per tal de poder col·laborar amb la família , cal partir de les competències que tenen la família, (Ausloos,1998) constata que " cada família té competències suficients per afrontar els seus problemes a condició de disposar de la informació suficient ". Cal donar una bona informació a les famílies per que elles mateixes trobin les seves pròpies solucions .
  • Cal evitar intervencions en les que s'enfoqui el que no funciona i es donen consells per millorar,  ja que no provoca la cerca de solucions per part de la família .
  • Una orientació entesa com una "guia " que respecte i garanteixi el saber fer dels pares , sovint fa molt més efecte .
Davant d'una situació dels pares poc adequada des del punt de vista educatiu , ens cal investigar les raons que la família té per mantenir les actuacions o la forma de fer .

18 de maig del 2012

Més seguiment familiar


Un cop acabada la reunió em dedico a acabar de fer recercar sobre  com fer un informe psicopedagògic, durant una estona.

A última hora la tutora del centre de pràctiques  em diu que puc participar i  entrar a fer un seguiment d'un "cas control" ( nens que fan el seguiment al centre però no fan la reeducació perque viuen  lluny).
Reviso l'expedient per situar-me una mica , jo aquest cas no l'he vist mai pel centre.




Primer entra la família i més tard entra el nen .

- Situació: Seguiment d’una família d’un nen 10 anys que presenta Dislèxia, TDHA inatent , pren medicació per l’atenció des de fa quatre mesos.Fa tractament de reeducació a la seva població. 


-La familia comenta : que han apreciat  molt bona  volució . La família han vist una milloria molt important des de que pren la medicació.Més atent , més concentrat , no tant despistat. A l'escola els comenta la mestra que està més atent i no fa tantes faltes d'ortografia , que ha millorat amb la lectura .

- Més tard entra el nen i li fa un dictat de la prova TALEC, per veure l’evolució , li fa llegir també un text de la mateixa prova .Es comprova els resultats amb la valoració anterior i s'observa que hi ha milloria en quan a la velocitat i al fet de no fer tantes substitucions. El dictat va ser el mateix i tot que encara fa faltes no n'ha fet tantes.
- Mes tard torna a entrar la família i es comenta que realment ha hagut una milloria , es concreta que l'assessora  parlarà amb l'escola i amb el centre on va a fer la reeducació per donar-lis orientacions estratègies metodologiques del tipus :

  • Valorar el seu treball pel contingut i no la forma ni els errors que presenti a nivell de faltes .
  • Destacar-li aspectes positius dels seus treballs , no veure nomé les coses negatives .
  • Fer-li els exàmens i les avaluacions de forma oral . I si es fan llegir-li les preguntes .
  • No considerar error les faltes d’ortografia en els dictats .
  • Fer les mates amb calculadora ( ja que presenta discalcùlia ).
  • Supervisar l’agenda.

Es recomana una pàgina web , on hi ha diferents ajudes i suports tècnics a nivell d’informàtica per poder treballar amb trastorns de TDAH i Dislèxies dins del context familiar i escolar .

Seguiment familiar MM

En aquestes sessions de pràctiques estic desenvolupant la fase 4 , que correspon a la fase que fa referència a " Atenció i seguiment escolar " , aquesta  fase  degut al tipus de intervencions que ha calgut fer ja l'he anat desenvolupant amb anterioritat al llarg del pràcticum.


La tutora del centre de pràctiques em va comentar el dimarts passat que avui  divendres faria seguiment amb la família del cas MM i em proposava  participar  en l'entrevista perquè vaig  fer  el seguiment del cas MM en la fase 2.

L'entrevista la sol·licita la psicòloga del centre , amb motiu de fer un seguiment del cas , ja que està reben reeducació i no s'havia tornat a trobar amb la família des de que se'l va donar el diagnòstic ( al qual jo no vaig assistir ). La dinàmica del centre es fer reunions de seguiment amb la família i la psicòloga que els ha diagnosticat .

L'objectiu de l'entrevista és valorar després d'uns mesos d'intervenció sobre el trastorn de lecto escriptura i com està evolucionant i reconduir les estratègies de intervenció a aplicar a casa i a l'escola .

Els punts a parlar són  :
  1. Evolució de l'alumne pel que fa al seu estat emocional .
  2. Evolució de l'alumne pel que fa a la intervenció que s'està realitzant des del centre .
  3. Es valora les estratègies i adaptacions metodològiques a l'aula ( això és volia parlar de forma conjunta amb la tutora ) .

Això s'intenta fer des d'una posició de treball col·laboratiu :

  • Abordar la problemàtica presentada .
  • Compartir la visió de cada part aportada .
  • Es busquen solucions consensuades , des d’una co-rresponsabilització.

Estaven convocats , els pares ( només ve la mare ) i es  va convidar a la tutora de l'escola de l'alumne MM , de fet la reunió  s'havia de fer a l'escola , però la tutora encara està de baixa , així que es realitza aquesta entrevista només a la mare . Hagués anat bé fer la coordinació de forma conjunta també amb la tutora per poder aconseguir un espai comú entre els tres sistemes implicats ( escola-família –assessor ) .

Anteriorment es va realitzar la primera entrevista amb l'objectiu  de explicar als pares que li passava al nen MM i se'ls va donar una sèrie d'orientacions i se'ls va tranquil·litzar sobre les dificultats de la dislèxia .

Aspectes a destacar de la reunió :

- L'assessora manifesta una cordialitat i proximitat amb la mare .

- Observo que la mare se sent còmoda al parlar del nen i manifesta que el nen esta més relaxat , no sembla que tingui tanta  angoixa  a l'hora de fer deures a casa sobretot quan ha d'escriure i preparar el dictat de classe , perquè sap que les faltes no se li tindran en compte. Pensa que ha millorat en l'escriptura i que no sembla que faci aquelles faltes garrafals , creu que ha fet un bon canvi . Comentem que la pràctica de llegir que fa dels exercicis que se'ls dona des del centre amb les llistes de paraules amb significat i sense , comenta que troba que ha hagut una millora i creu que no s'equivoca tant , que també sembla que està més motivat per llegir .Ella comenta que està més tranquil·la perquè veu al nen millor i més content.

La psicòloga els dona un missatge positiu sobre la feina que estan fent tots plegats i valora molt bé a la implicació de l'escola , comentant el Pi de les llengües i les estratègies d'intervenció que estan realitzant amb l'alumne ( no comptar-li les faltes, deixar-li mes temps per revisar els dictats , preparar més vagades el dictat de classe , preparar amb antelació allò que ha de llegir etc.) .
Sembla que es crea confiança amb els pares , aquests deuen veure que es col·labora en benefici dels seus fills . Cada part del context ha d'assumir la seva responsabilitat.

L'entrevista no solament recull la informació que aporta la mare sinó que a l'hora se li dona a la mare una nova percepció de l'entrevista , sent un procés d'intervenció terapèutica .
La psicòloga reformula el problema de les dificultats en la lecto escriptura , ressaltant els avanços i les millores .  

Focalitza més els recursos a fer servir i les solucions davant de les dificultats tot reconeixen la gravetat del problema.
S'acorda que abans que quan acabi el curs tornaran a fer una altra control de seguiment i que el nen anirà al centre fins la primera setmana de juliol.
També s'acorda que es parlarà amb la tutora quan s'incorpori i sinó es aviat doncs amb la coordinadora de cicle.

Conclusions :
Tal com en indica Ramon Vilana (2007) , " L'assessor s'ha de situar en una posició meta. El fet de ser un assessor extern del centre facilita poder dur a terme les seves funcions de manera independent. Estan en una posició privilegiada , ja que els permet analitzar la situació en el mateix context, sense tenir que sentir-se condicionats per el mateix context , ni tampoc atrapats per el problema."

8 de maig del 2012

Atenció a la família

Avui quan he arribat a la sessió de pràctiques la tutora del centre m'ha dit que tenia hora per fer la devolució del diagnòstic a la família, d'una nena en la qual vaig participar i vaig observar com se li passava les proves psicomètriques per fer-li una avaluació . En aquell moment jo estava acabant de fer la fase 1 del meu pla de treball .

M'ha convidat a poder participar en la devolució de l'avaluació , així abans d'arribar la família hem tingut una estona i m' ha comentat els resultats i les observacions que ha pogut fer i el diagnòstic al qual ha arribat , m'ha deixat veure les puntuacions i baremacions i m'ha comentat que podia ser un trastorn específic de llenguatge amb una dislèxia secundaria .

He revisat el dictat del nivell 4 del TALEC  i les proves del PROLEC ( tot i que la nena fa 5è ), en el dictat hi havien moltes faltes de substitucions, omissions , gir de sons i adició de lletres ,faltes d'ortografia natural i arbitraria. En la lectura s'observava una lentitud, moltes errades de substitucions i moltes dificultats en la lectura de paraules de baixa freqüència.
En la lectura de text també té les mateixes dificultats.
En la prova de fonologia s'observen dificultats per resoldre la tasca.
En la prova de comprensió lectora obté un nombre d'encerts no molts alts, on es reflecteix les dificultats per entendre part del text que se li presenta.
En les proves del Wisc obté una QI(96) indicant un nivell intel·lectual dins de la normalitat , amb un alt rendiment en les tasques de processament visual, visoespacial, visocontructives (cub), fet que no passa en l'apartat de comprensió verbal.
En la prova de l'ITPA , s'observa un rendiment lent en l'evocació de paraules i dígits .
En Ran/Ras té una velocitat més baixa per denominar lletres i els nombres.

Les dades recollides en la història clínica i els resultat de les proves aplicades porten a concloure : 
  • Capacitat cognitiva normal .
  • Dificultats de llenguatge centrades amb vocabulari reduït
  • Dificultats  per organitzar seqüències de discurs .
  • Faltes d'ortografia tant en català com en castellà .
  • Baixa consciencia fonològica .
  • Dificultats en la comprensió LECTORA.
  • Dificultats en la mecànica lectora
  • Dificultats atencionals en les tasques instrumentals
  • Baixa tolerància a la frustració.
  • Autoestima baixa.
Altres dades  : Es una alumnes que cursa 5è de primària , va néixer al 2000. La demanda la fa la mare al centre psicopedagògic , per les dificultats que té la nena en seguir el ritme dels aprenentatges en les àrees instrumentals. La nena viu molt malament el seu baix rendiment escolar.L'escola informa que el principal problema es centra en la lecto-escriptura tant en català , com en castellà , bon rendiment on no intervé el llenguatge escrit.

Més tard es realitza l'entrevista amb la mare:  
S'explica a la mare com han anat les proves i la informació més rellevant obtinguda. Més tard se li farà arribar un informe amb tots els resultats.
S'explica que la nena presenta dislèxia secundaria al trastorn de llenguatge, ja que fa moltes faltes i errades tant al llegir com al escriure i que també està implicada la comprensió .
Valoro positivament com se li ha comunicat i explicat a la mare les dificultats que tenia la nena i que entengués la mare sobretot, que la nena no té cap deficiència o falta d’intel·ligència.

Se li donen una sèrie de recomanacions i estratègies dirigides al context familiar:  
  • Donar-li a entendre que son coneixedors del seu problema i que faran el possible per ajudar-la. No és un problema que ella no volguí llegir o sigui poc treballadora , si no que té unes dificultats especifiques per llegir i escriure.
  • Valoreu el seu treball pel seu contingut , no tant per la forma, ajudant-la en la forma, revisant el que ha escrit .
  • Tracteu de positivitzar altres aspectes de l'àmbit escolar que no recaiguin en la lecto-escriptura.
  • Penseu que necessitarà més temps per acabar els deures a casa . 
  • Valoreu-li el progrés d'acord amb el seu esforç, no d'acord amb el nivell de la resta de la classe , fent comparatives.
  • Ajudeu-la a incrementar la seva autoestima .
Més tard es parla també amb la nena i se l'explica què és el que li passa ( és important per els nois i noies que siguin coneixedors de les dificultats que presenten ,saber que aquestes,tenen un nom i que en cap cas estan associades a tenir cap dèficit cognitiu).

La psicòloga del centre comenta a la mare que la bona evolució de la nena depèn de la comprensió del seu entorn. És important que l'entorn social la pugui entendre i donar-li el suport necessari, com a l'escola a través de adaptacions metodològiques i/o un P.I en les àrees instrumentals . Si ella se sent entesa i compresa per el seu entorn es pot pensar que mostrarà una evolució positiva general en tots els aspectes .

A l'informe que anirà adreçat a l'escola es recomana que la millor actuació serà la que podrà oferir el context escolar amb un seguiment periòdic i col.laboratiu per part dels professionals del centre i oferir-li un suport logopèdic o psicopedagògic i que de forma conjunta es realitzi un treball de col·laboració amb l'escola i amb els professionals que intervenen per tal de garantir l'èxit acadèmic i personal.


Cal descriure la importància d'aquesta col·laboració que es dona tant dins de l'escola com fora i que això permetrà poder proporcionar els recursos i estratègies adequades per poder aconseguir una bona inclusió dels alumnes.
Així caldrà  vetllar per els ajuts que rebi la nena per poder desenvolupar les estratègies compensatòries i poder avançar en els aprenentatges escolar a través una bona inclusió a l'aula i poder-li facilitar adaptacions escolars per poder avançar en les seves dificultats lectores.

Volen definir conjuntament la dificultat i donar resposta a les necessitats dels l'alumne a través de compartir i entendre el trastorn i les seves necessitats especifiques.

S'acorda una propera entrevista de seguiment amb la mare , un cop s'hagi col·laborat amb l'escola i s'hagin organitzat les estratègies d'intervenció.
Se li comenta que es lliurarà un informe a l'escola i que es tindrà una reunió per orientar i assessorar als diferents professionals que intervenen en el cas i lliurar-los un dossier amb estratègies per quan es té un nen dislèctic a l'aula. ( dossier que ja vaig explicitar en un altra entrada al bloc).

6 de març del 2012

Atenció i seguiment familiar


Primera reunió amb la familia 

Avui preparem la reunió amb la tutora de pràctiques per realitzar el seguiment familiar amb l'alumne (FF)
En aquesta entrevista participaran el pare , la mare , la tutora de pràctiques i jo com observadora  .
La família ja havien realitzat amb anterioritat l'entrevista inicial quan van ser derivat al centre per l'EAP  i un altra per realitzar la devolució de l'avaluació i diagnòstic sobre la dislèxia.
  • Aquesta entrevista té la finalitat d'explicar a la família la meva participació col.laborativa  en l'atenció directa de la nena i explicar-lis que farem i com ens coordinarem amb el centre per poder fer el seguiment i atenció al centre escolar .
  • Un altra aspecte que els va orientar la meva tutora va ser el parlar  sobre aspectes de la dislèxia,i de coses pràctiques que els ajudin en el seu funcionament amb l'alumne FF, ja quees manifesta poc motivada i un amica deprimida per la seva situació.
  • Es fa una valoració dels avanços de la nena i es comenten les dificultats més persistents .
La mare no entén perquè encara no sap llegir i sembla que la renya sovint.
Se'ls dona varies orientacions bàsiques :
  • Se li explica com afecta la dislèxia en la mecànica lectora , en la comprensió lectora , problemes en l'escriptura , problemes en l'ortografia. 
  • Se'ls explica com afecta a l'autoestima de la nena, és un treball que cal anar reconduint , ja que en pensen que no son prou intel·ligents i els genera mal estar , no volen estudiar. 
  • Un altra aspecte on pot tenir dificultat es en la resta de llengües o aprenentatge d' idiomes. 
  • Manifesta dificultats en fer les tasques escolars , ja que tenen un problema base que afecta d'igual manera a la resta de les àrees.  
Observació: La mare sembla que també ho és. 

Reflexió : És una família amb pocs recursos socioambientals ,els costa d'entendre el que se'ls ha orientat i transmeten una sensació d'angoixa i preocupació envers a la nena.
Amb la tutora comentem que realment és un cas greu de dislèxia ¡  estar associat a un problema greu de llenguatge , tot i que no hi ha gaires manifestacions respecta al llenguatge oral.  

 Així em quedo amb tres idees : 
  • La dislèxia es hereditària. 
  • Pot derivar d'un trastorn greu de llenguatge ( TELL). 
  • Com pot afectar l'autoestima dels nens-es que ho pateixen ?