La família i l'escola són els dos contextos
fonamentals del nen fins que és gran , per això cal un treball de col·laboració
entre l'escola i la família per tal de
donar coherència a l'acte educatiu.
Cal contemplar el context familiar i com es desenvolupa per poder tenir clar com l'escola cobreix una funció de complement o de substitució d'aquest espai .
L'objectiu entre l'escola i la família es
l'educació de la persona en les seves primeres etapes de la vida .
El constructivisme postula que descodifiquem la realitat a partir dels nostres esquemes de coneixement, els quals determinen com percebem la realitat.
Des de la perspectiva d'assessors hem de contemplar que cada família i cada institució té les seves pròpies realitats i que cal respectar.Aquesta relació hauria de crear-se a partir d'una relació constructiva en la que amdues parts s'enriqueixin i així puguin oferir als nens una educació coherent i estimuladora que potencií la seva autonomia, responsabilitat i creativitat.
Les escoles han de contemplar a l'alumne dins del seu context familiar i tenir en compte la seva realitat familiar, igualment el fet que la família ha de entendre l'entorn escolar que té el seu fill i la seva influencia en el seu desenvolupament.
Estratègies que faciliten la relació dins
d'un marc de col·laboració:
La pedagògica sistèmica i les tècniques
desenvolupades per diferents escoles de teràpia familiar porten a reflexionar
sobre :
- Cal un marc de col·laboració on la confiança mútua generi i permeti la coparticipació com una actitud i no com una tècnica.
- Pràctica educativa de la família: Existeixen certes pràctiques educatives per part de la família que cal conservar i fomentar ( claredat en els límits, respecte per la jerarquia, potenciar l'autonomia dels fills,diàleg,expressió d'afecta).
- Cal incorporar els canvis socioculturals i econòmics que han transformat a la família clàssica.
Com assessors, quan major sigui el nostre
coneixement sobre els diferents funcionaments familiars i els diferents
contextos socioculturals, més fàcil serà poder connectar amb la família quan li
calgui ajuda.
Si partim de la idea que cada família
funciona amb els millors recursos que ha après al llarg de la seva historia familiar
, podrem treballar i bescanviar punts de vista que ajudin a entendre millor
la problemàtica que els preocupa.
Normalment es dóna, quan
la relació que manté l'escola amb la família és estreta i positiva, el nivell
de conflictivitat que es dóna es baix i no es sol demanar ajuda externa.
L'assessorament
s’ha de realitzar des de una posició de proximitat i d’acompanyament als
professors , als alumnes i als pares en aquells moments que necessitin ajuda
d’un professional extern a la institució escolar , però que té una presencia
significativa en la vida del centre .
Seria bo que abans
de començar la relació amb la família s'indagués que és el que s’espera de la seva intervenció.
Pot ser que les expectatives dels pares o professors, no s’ajustin a les
actuacions realitzables.
Uns dels objectius de la intervenció psicopedagògica
son:
- Facilitar i fomentar el coneixement mutu entre l'escola i la família.
- Aportar noves alternatives d’actuació que millorin la comunicació ( pare-escola-assessor ) treballant entre els tres sistemes.
- Podem ajudar al professor a plantejar l’entrevista amb els pares oferint-li pautes d’actuació i una visió més amplia del problema plantejat.
- En altres situacions serà més adequat que el psicopedagog de l’EAP citi als pares sense la presencia del professor.
Des del marc de
la col·laboració conjunta (escola-família)
el psicopedagog planteja compartir un espai de coordinació conjunta amb els
pares i el professor,des d’un nivell de col·laboració i coordinació mes
proper al plantejament sistèmic. Es tracta d’un espai comú entre els tres sistemes
implicats (escola-famíla-assesor) on :
- S’aborda la problemàtica presentada .
- Es comparteix la visió de cada part aportada
- Es busquen solucions consensuades,des d’una
corresponsabilització
El psicopedagog
ha de comptar amb quines son les representacions mútues que té l’escola i la
família, recuperant els aspectes positius i treballant perquè augmenti la
confiança mútua .
També cal
conèixer com percebeix el professor els aspectes familiars implicats en les
dificultats que l’alumne té en l’escola per poder facilitar una posterior
intervenció.
Col·laborar amb
la família significa treballar conjuntament amb l’educació dels nens ,compartint
un procés d’assaig i error .
Quan la demanda
arriba per part de la família cal valorar de forma molt concisa quins sistemes
inclouen el sistema familiar i el sistema
escolar , plantejant les diferents possibilitats d’intervenció i decidir
quina és la més idònia .
Per poder
intervenir amb les famílies,es fonamental tenir clar el concepte de família
i no oblidar la nostra partença a la nostra família d’origen . Els dos aspectes
van a influir en la nostres actuacions.
Estratègies , recursos i tècniques útils per la col·laboració entre
escola , família i assessor:
Des d'una visió de les estratègies basades
en un enfocament més sistèmic ens aporta
una visió ampliada del nostre camp d'actuació i ens ofereix alternatives en la
comunicació amb la família des d'una perspectiva més constructivista .
Podent :
- Escoltar amb atenció i curiositat la descripció que l'altre fa de la situació , respectant la seva versió particular .
- Partir de la premissa que la manera d'actuar de la família és la " millor manera " de fer front al seu problema .
- L'assessor ha de poder transmetre un missatge de capacitat i a la vegada de demanda d'esforç.
- L'assessor ha de poder col·locar la informació rebuda en el sistema de valors i de patrons culturals , tant de la família com de l'escola .
- Donar suport i recolzament amb missatges constructius i esperançadors donant sortida a la família , una mateixa idea o missatge cal repetir-lo reiteradament , ja que de vegades no es pot entendre el que es diu ,per que hi ha un problema d'acceptació de l'evidencia.
- Partir i considerar el paper fonamental de les emocions en el procés d'acomodació i unió amb l'escola .
- Cal crear confiança en els pares,aquests deuen veure que es col·labora en benefici dels seus fills. Cada part del context ha d'assumir la seva responsabilitat .
- Cal concretar els contexts en els que es donen la situació problemàtica i així poder diferenciar-los dels contexts on no és dona.
Per tal de poder col·laborar
amb la família , cal partir de les competències que tenen la família, (Ausloos,1998)
constata que " cada família té competències
suficients per afrontar els seus problemes a condició de disposar de la
informació suficient ". Cal donar una bona informació a les famílies
per que elles mateixes trobin les seves pròpies solucions .
- Cal evitar intervencions en les que s'enfoqui el que no funciona i es donen consells per millorar, ja que no provoca la cerca de solucions per part de la família .
- Una orientació entesa com una "guia " que respecte i garanteixi el saber fer dels pares , sovint fa molt més efecte .
Davant d'una situació
dels pares poc adequada des del punt de vista educatiu , ens cal
investigar les raons que la família té
per mantenir les actuacions o la forma de fer .
