Base Cognitiva : Les dificultats per la lectura , malgrat hi hagin varius
subtips de dislèxia es sustenten en un o dos dèficits cognitius bàsics que
justificant la dificultat per l'aprenentatge.
Diferents
teories com ara ( la teoria del processament auditiu ràpid , la teoria visual,
teoria magnòcelular, teoria cerebelar, teoria fonològica ) apunten el dèficit fonològic com un factor implicat en la
dislèxia.
Desenvoluparé
la teoria que dona més resposta al trastorn.
Teoria fonològica : Aquesta teoria sosté que el dèficit bàsic , responsable de la dificultat
per l'aprenentatge de la lectura , resideix en la dificultat per associar
grafemes (lletres) amb fonemes ( representacions mentals dels sons bàsics de la
parla que permetran la distinció entre les paraules [2].
Per poder llegir amb agilitat es requereix un accés automàtic i de alta fidelitat al fonema i a les transicions entre els diferents fonemes que formen una paraula, això succeeix perquè certs fonemes són molt similars i poden portar a una discriminació confusa i deficitària si és no es que aquests fonemes estan registrats de forma molt precisa en el cervell.
Per un altra costat es necessari poder accedir al fonema sin dificultat i de forma automàtica i sense necessitat de pensar.
Amb aquesta teoria es confirma un baix rendiment de la regió parietal posterior del hemisferi esquerra on és el lloc d'ubicació de les representacions fonològiques.
Per poder llegir amb agilitat es requereix un accés automàtic i de alta fidelitat al fonema i a les transicions entre els diferents fonemes que formen una paraula, això succeeix perquè certs fonemes són molt similars i poden portar a una discriminació confusa i deficitària si és no es que aquests fonemes estan registrats de forma molt precisa en el cervell.
Per un altra costat es necessari poder accedir al fonema sin dificultat i de forma automàtica i sense necessitat de pensar.
 |
| Trastornos del Neurodesarrollo ( Artigas,Narbona 2011 ) |
Amb aquesta teoria es confirma un baix rendiment de la regió parietal posterior del hemisferi esquerra on és el lloc d'ubicació de les representacions fonològiques.
Una altra premissa
que es planteja dins d'aquesta teoria seria una mala connexió entre les
representacions fonològiques i les representacions gràfiques de la paraula
( representació ortogràfica ), ubicada en l'àrea fusiforme ( occipitotemporal
inferior ).
Aquesta teoria
es sustenta bàsicament en el mal rendiment de les persones dislèctiques en
tasques que requereixen activar la consciència fonològica ( manipulació
dels fonemes i segmentació de les paraules en el fonema) .[3]
El dèficit
fonològic es pot entendre com una baixa capacitat per l'evocació o l'accés a
les representacions fonològiques. La baixa habilitat fonològica és tant evident
i coherent, que també altres teories no descarten la possibilitat que aquest
baix rendiment fonològic si hi puguin afegir altres dèficits sensorials .
Aquesta
teoria té una base solida i un recolzament teòric i experimental [4] les dades
que dona suport estan sustentades en estudis psicomètrics de neuroimatge
funcional i de genètic molecular .
Uns dels
estudis efectuats per ( Ramus F,2003 ) [5] va contrastar les diferents teories
proposades per la dislèxia i un grup control amb l'objectiu de valorar les
funcions implicades en les tòries exposades . Es va evidenciar que el dèficit
fonològic , a diferència de les altres disfuncions , estava present en tots els
dislèctis , confirmant que per produir-se una dislèxia ha d'haver-hi com a
mínim un dèficit fonològic , sent una causa suficient perquè es doni la
dislèxia amb independència que estiguin o no altres funcions alterades .
La hipòtesis fonològica sobre la dislèxia assumeix el següents postulats :
[6]:
- El dèficit central responsable de la majoria dels casos amb dificultat per la lectura es troba en el nivell més bàsic del procés lingüístics, el nivell fonològic.
- Les paraules s'han de descomposar en fonemes per que les pugui processar els sistemes neuronals en el cervell.
- L'habilitat per llegir correctament depèn de l'automatització en el reconeixement de paraules i de la descodificació . Aquesta descodificació pot general una mala lectura mecànica i possiblement una mala qualitat en la comprensió lectora .
- Això fa que es confirmi que individus amb unes capacitats molt altes d' intel·ligència puguin tenir dificultats per aprendre la lectura .
- La capacitat fonològica es la clau per identificar i planificar el tractament dels problemes lectors.
- La dislèxia no és un problema visoperceptiu com s'ha divulgat.
Fonts referencials :
[1]: DehaeneS,Cohen L. Culturalrecycling of
cortical maps.Neiron 2007; 56:384-98
[2]: Snowling M.J.Dyslexia.2ed.Oxford:BlackwellPress;
2000.
[3]: Shaywitz S.Overcoming dyslexia.New York:
Borzoy Books; 2003.
[4]: Stanovich KE. Explaining the differences
between the dyslexic and the garden variety poor reader: the phonological-core
variable-difference model. J Learn Disabil 1988;21: 590-604.
[5]: Ramus F, Rosen Sdakin SC, Day BL,Castellote
JM,White S, et al.Theories of desenvolupmental dyslexia: Insights from a
multiple case study of dyslexic adult.Brain 2003; 126: 841-65
[6]: Swank LK.Specific developmental disorders. The
language-learning continuum.Child Adolesc Psychiartr Clin Nam 1999; 8; :
89-112.
