24 de maig del 2012

Avaluar la Dislèxia


Estic ja a la fase 5 que és l'última de les fases tot i que encara faré també alguna activitat de la fase quatre aquest divendres dia 25 .
La fase 5 té els següents objectius :
  • Seleccionar i organitzar els instruments d'avaluació sobre la dislèxia ( proves estàndards, protocols de la Generalitat de Catalunya etc. ). 
  • Adquirir pràctica passant les proves estandaritzades. Retest per comparar resultats. 
  • Destinataris : 1 nena
El primer objectiu degut a l'organització del centre de practiques , ja l'he anat treballant amb anterioritat en alguna altra sessió de pratica i ja ho vaig allotjar en les pestanyes del blog.
El retest el passaré divendres dia 25 , avui de fet, he preparat el material i les fotocopies per poder tenir-ho tot a punt , reviso les proves  i comento amb la meva tutora quines parts de les proves d'avaluació considerarà que són les que cal preparar per passar-li a l'alumne i poder observar si s'ha realitzat algun canvi o millora en la lectura i escriptura .

Concretem : 
  • WISC IV : es tornarà a avaluar la memòria de treball
o   Dígits
o   Lletres  i nombres
o   Aritmètica
  • Prova del TALEC : Se li torna avaluar amb el nivell IV , correspon a un curs per sota del seu .

Situació del cas : és una noia que repeteix cinquè , fa un curs que va començar a fer reeducació al centre amb un diagnòstic de trastorn específic de llenguatge i una dislèxia . No ha seguit amb molta regularitat  l'assistiència a les sessions de reeducació , però la professional que la segueix observa que ha tingut una petita millora en els aprenentatges escrits i a l'hora de llegir , també s'ha observat un canvi en l'acceptació de les seves dificultats  des de  que sap qué és el que li passa i per tant, ha millorat la seva autoestima , el que fa que també tingui més interès en les seves dificultats escrites i lectores.

22 de maig del 2012

Informe Psicopedagògic


Avui la tutora de pràctiques  em comenta que ha de marxar i que no hi ha cap visita programada , que divendres  ha quedat amb la tutora del cas MM i em proposa si podré anar-hi a l'escola , intentaré poder fer algun canvi amb la meva feina per poder assistir . 

També hem parlat i valorat que un dels  l'objectiu que tenia previst de la fase 3 de " Dissenyar  un informe de la intervenció realitzada i els resultats obtinguts al final del pràcticum" , era millor reorientar l'objectiu de l'informe cap a el disseny i contingut del què hauria de ser 
  un informe psicopedagògic.


Així que em poso a elaborar la informació teorica que trobo, per poder donar forma a l'informe.

L'informe psicopedagògic :

La seva elaboració correspon al psicopedagog de l'EAP , a un psicopedagog  intern del centre o bé a un servei o entitat externa.
És un document que respon a una avaluació realitzada per poder donar resposta a una demanda o necessitat , en relació a un alumne. 

Finalitat : Concretar la seva realitat i necessitats per poder identificar els ajuts i suports així com adaptacions del currículum.

    1)   En la primera part de l'informe cal fer referència:
a)   Dades d'identificació de l'alumne .
b)   La història evolutiva i escolar.   
c)   Motiu de la demanda i el seu procediment que s'ha seguit .

    2)   Nivell de desenvolupament de l'alumne :
a)   Estil d'aprendre:
b)   Competències envers al currículum

    3)   Descripció del context familiar i escolar

    4)   Identificació de les necessitats educatives de l'alumne :
a)   Necessitats específiques de l'alumne :
b)   Provisió dels ajuts i suports:

5) Proposta de les adaptacions del currículum i de la resposta educativa general.

Els documents amb demanda administrativa es solen demanar a l'EAP de la zona com a resposta d'una demanda prescriptiva de l'administració .
Objectiu: Document estandaritzat que haurà de servir a l'administració per a la presa de decisions sobre el tipus d'escolaritat per a un alumne/a , sobre la possibilitat d'ocupar plaça reservada a l'alumnat amb NEE en un centre , sobre la conseqüent dotació de recursos al propi centre , o be sobre l'opció de modificar algun element del currículum. 

A Catalunya  els documents a destacar serien : 

  1. Dictamen previ a l'escolarització d'un alumne , per als alumnes amb necessitats educatives especials , temporals  o permanents , derivades de condicions personals de discapacitat psíquiques, motrius o sensorials ( Decret 75/2007, 27 de març del Departament d'Ensenyament) . Ha de ser l'EAP de la zona  qui el realitzi.
La seva finalitat és que un cop avaluat l'alumne amb tots els aspectes que hem mencionat és la de concretar una estimació dels ajuts i suports i de les adaptacions que pot requerir , així com la proposta raonada d'escolarització , que inclou normalment més d'un centre educatiu. Els pares han de signar el document i si cal  aportar el certificat del Departament de Benestar  Social i Ciutadania .
  2.  Informe tècnic per a la determinació de necessitats educatives especifiques derivades de situacions socials o culturals desfavorides:
Te l'objectiu de facilitar informació i una valoració sobre la realitat particular d'un alumne/a , de forma que l'Administració pugui prendre decisions i emprendre iniciatives que permetin donar resposta a les necessitats i dificultats socials ,garantint una escolarització i integració adequada en activitats escolars i extraescolars. Es requereix la coordinació amb serveis socials de la zona aportant la situació familiar , factors econòmics , socials i culturals per valorar les dificultats de desenvolupament del nen.
  3.  Informe sobre escolarització compartida ( centre ordinari-centre d'educació especialitzada; IES-UEC ): L'informe ha d'explicitar la resposta educativa i adaptació curricular per l'alumne que estarà en situació compartida.Cal explicitar la resposta que se li donarà en cada un dels contextos .
  4. Informe sobre modificacions curriculars ( PI ) : ( ja l'explicitat en un altre apartat atenció escolar) 

  5. Informe d'incorporació tardana : Ha de ser el resultat del procés d'avaluació psicopedagògica de l'alumnat que s'incorpora en algun dels nivells de l'escolaritat obligatòria , procedent d'altres països i té com a objectiu la descripció de les necessitats educatives del nen/a i la proposta per l'enfocament de la incorporació a l'escola .

He realitzat el format i disseny d'un possible  l'informe psicopedagògic:

Si es vol veure, Clicar : Informe Psicopedagògic

21 de maig del 2012

Marc teòric del seguiment familiar

En base a la epistemologia sistèmica és un bon marc conceptual i útil per poder trobar els elements enriquidors en la comunicació entre escola i família , trobant sendes que afavoreixin una relació constructiva .
La família i l'escola són els dos contextos fonamentals del nen fins que és gran , per això cal un treball de col·laboració entre l'escola i la família  per tal de donar coherència a l'acte educatiu.

Cal contemplar el context familiar i com es desenvolupa per poder tenir clar com l'escola cobreix una funció de complement o de substitució d'aquest espai .

L'objectiu entre l'escola i la família es l'educació de la persona en les seves primeres etapes de la vida .

El constructivisme postula que descodifiquem la realitat a partir dels nostres esquemes de coneixement, els quals determinen com percebem la realitat.

Des de la perspectiva d'assessors hem de contemplar que cada família i cada institució té les seves pròpies realitats i que cal respectar.Aquesta relació hauria de crear-se a partir d'una relació constructiva en la que amdues parts s'enriqueixin i així puguin oferir als nens una educació coherent i estimuladora que potencií la seva autonomia, responsabilitat i creativitat.

Les escoles  han de contemplar a l'alumne dins del seu context familiar i tenir en compte la seva realitat familiar, igualment el fet que la família ha de entendre l'entorn escolar que té el seu fill i la seva influencia en el seu desenvolupament.
Estratègies que faciliten la relació dins d'un marc de col·laboració:

La pedagògica sistèmica i les tècniques desenvolupades per diferents escoles de teràpia familiar porten a reflexionar sobre :
  • Cal un marc de col·laboració on la confiança mútua generi i permeti la coparticipació com una actitud i no com una tècnica.
  • Pràctica educativa de la família: Existeixen certes pràctiques educatives per part de la família que cal conservar i fomentar ( claredat en els límits, respecte per la jerarquia, potenciar l'autonomia dels fills,diàleg,expressió d'afecta).
  • Cal incorporar els canvis socioculturals i econòmics que han transformat a la família clàssica.
Com assessors, quan major sigui el nostre coneixement sobre els diferents funcionaments familiars i els diferents contextos socioculturals, més fàcil serà poder connectar amb la família quan li calgui ajuda.
Si partim de la idea que cada família funciona amb els millors recursos que ha après al llarg de la seva historia familiar , podrem treballar i bescanviar punts de vista que ajudin a entendre millor la problemàtica que els preocupa.
Normalment es dóna, quan la relació que manté l'escola amb la família és estreta i positiva, el nivell de conflictivitat que es dóna es baix i no es sol demanar ajuda externa.  
L'assessorament s’ha de realitzar des de una posició de proximitat i d’acompanyament als professors , als alumnes i als pares en aquells moments que necessitin ajuda d’un professional extern a la institució escolar , però que té una presencia significativa en la vida del centre .
Seria bo que abans de començar la relació amb la família s'indagués  que és el que s’espera de la seva intervenció. Pot ser que les expectatives dels pares o professors, no s’ajustin a les actuacions realitzables.

Uns dels objectius de la intervenció psicopedagògica son:
  • Facilitar i fomentar el coneixement mutu entre l'escola i la família.
  • Aportar noves alternatives d’actuació que millorin la comunicació ( pare-escola-assessor ) treballant entre els tres sistemes.
  • Podem ajudar al professor a plantejar l’entrevista amb els pares oferint-li pautes d’actuació i una visió més amplia del problema plantejat.
  • En altres situacions serà més adequat que el psicopedagog de l’EAP citi als pares sense la presencia del professor.
Des del marc de la col·laboració conjunta (escola-família) el psicopedagog planteja compartir un espai de coordinació conjunta amb els pares i el professor,des d’un nivell de col·laboració i coordinació mes proper al plantejament sistèmic. Es tracta d’un espai comú entre els tres sistemes implicats (escola-famíla-assesor) on :

-     S’aborda la problemàtica presentada .
-     Es comparteix la visió de cada part aportada
-     Es busquen solucions consensuades,des d’una corresponsabilització

El psicopedagog ha de comptar amb quines son les representacions mútues que té l’escola i la família, recuperant els aspectes positius i treballant perquè augmenti la confiança mútua .
També cal conèixer com percebeix el professor els aspectes familiars implicats en les dificultats que l’alumne té en l’escola per poder facilitar una posterior intervenció.
Col·laborar amb la família significa treballar conjuntament amb l’educació dels nens ,compartint un procés d’assaig i error .
Quan la demanda arriba per part de la família cal valorar de forma molt concisa quins sistemes inclouen el sistema familiar i el sistema  escolar , plantejant les diferents possibilitats d’intervenció i decidir quina és la més idònia .
Per poder intervenir amb les famílies,es fonamental tenir clar el concepte de família i no oblidar la nostra partença a la nostra família d’origen . Els dos aspectes van a influir en la nostres actuacions.

Estratègies , recursos i tècniques útils per la col·laboració entre escola , família i assessor:

Des d'una visió de les estratègies basades en un enfocament més  sistèmic ens aporta una visió ampliada del nostre camp d'actuació i ens ofereix alternatives en la comunicació amb la família des d'una perspectiva més constructivista .
Podent :
  • Escoltar amb atenció i curiositat la descripció que l'altre fa de la situació , respectant la seva versió particular .
  • Partir de la premissa que la manera d'actuar de la família és la " millor manera " de fer front al seu problema .
  • L'assessor ha de poder transmetre un missatge de capacitat i a la vegada de demanda d'esforç.
  • L'assessor ha de poder col·locar la informació rebuda en el sistema de valors i de patrons culturals , tant de la família com de l'escola .
  • Donar suport i recolzament amb missatges  constructius i esperançadors donant  sortida a la família , una mateixa idea o missatge cal repetir-lo reiteradament , ja que de vegades no es pot entendre el que es diu ,per que hi ha un problema d'acceptació de l'evidencia.
  • Partir i considerar el paper fonamental de les emocions en el procés d'acomodació i  unió amb l'escola .
  • Cal crear confiança en els pares,aquests deuen veure que es col·labora en benefici dels seus fills. Cada part del context ha d'assumir la seva responsabilitat .
  • Cal concretar els contexts en els que es donen la situació problemàtica i així poder diferenciar-los dels contexts on no és dona.
Per tal de poder col·laborar amb la família , cal partir de les competències que tenen la família, (Ausloos,1998) constata que " cada família té competències suficients per afrontar els seus problemes a condició de disposar de la informació suficient ". Cal donar una bona informació a les famílies per que elles mateixes trobin les seves pròpies solucions .
  • Cal evitar intervencions en les que s'enfoqui el que no funciona i es donen consells per millorar,  ja que no provoca la cerca de solucions per part de la família .
  • Una orientació entesa com una "guia " que respecte i garanteixi el saber fer dels pares , sovint fa molt més efecte .
Davant d'una situació dels pares poc adequada des del punt de vista educatiu , ens cal investigar les raons que la família té per mantenir les actuacions o la forma de fer .

20 de maig del 2012

Ampliant la Dislèxia


Bases Neurològiques :

Els estudis d'autòpsies de Galaburda(1993),[1]; iniciats a finals de la dècada dels setanta , van donar a conèixer que en els dislèctics no existia l'asimetria del plano temporal , present en els individus normals on el plano temporal és de més tamany en el costat esquerra que el dret . 
Actualment , la tomografia per emissió de positrons ha aportat proves i evidencies , en individus normals ,es confirma que  al llarg de l'activitat lectora es posa de manifest un increment del fluix sanguini entre la circunvalidació angular del hemisferi cerebral esquerra i les àrees de d'associació visual en el lòbul occipital i temporal; en canvi en els dislèctics , la circunvalidació angular esquerra es troba funcionalment desconectada d'aquestes regions durant la lectura de paraules aïllades.
 Ampliant aquestes aportacions inicials , Shaywitz , ha descrit el " circuit lector " ( incorporant l'àrea de Broca), com un sistema que permet amplificar la senyal quan el circuit bàsic resultat poc eficient. Ell planteja que el còrtex occipitotemporal li correspon la identificació visual de la paraula , on l'estructura fonològica s'analitza en el còrtex parietal posterior .
En la mesura en que la paraula resulta familiar , es prescindeix de l'anàlisi fonològic, més lent que el reconeixement visual , però quan el sistema posterior resulta poc eficient com passa amb els dislèctics , ha d'intervenir l'àrea de Broca que mitjançant una subarticulació de la paraula , amplifica el missatge fonològic i amb conseqüència pot facilitar la lectura, l'impediment és que aquesta via resulta més lenta i menys eficaç .

Des d'un punt de vista maduratiu cal preveure que les regions del cervell de les quals depèn la capacitat per integrar informació visual , verbal i auditiva ( necessària per poder iniciar la lectura ) , no estan mielinizadas fins passat el cinc anys , això vol dir que , voler començar a llegir abans dels quatre o cinc anys és biològicament precipitat i contraproduent en molts casos, tot i que en alguns individus(nens) es podria donar de forma adequada quan realitzen el procés.  




Comorbiditat:
La dislèxia associada a altra o altres trastorns del neurodesenvolupament és la forma típica com es sol donar la dislèxia. La dislèxia com trastorn aïllat és una cosa molt estranya . Així podem dir que un trastorn de l'aprenentatge sovint no és presenta de forma aïllada.
En la dislèxia, els trastorns associats més comuns són:

-    Trastorn de llenguatge : La dislèxia i el trastorn fonològic produït per un trastorn de llenguatge deuen contemplar-se com un diagnòstic comòrbid però a l'hora diferents , ja que poden o no anar associats. Alguns nens amb trastorn fonològic no mostren dificultats per l'aprenentatge lector . En sentit invers , no sempre la dislèxia ve precedida de problemes fonològics en la vocalització.

- Trastorn per dèficit d'atenció/ Hiperactivitat ( TDAH ): Com a trastorn comòrbid, es presenta en totes les seves variants de TDAH , pot compartir mecanismes genètics i neurològics i cognitius amb la dislèxia , caldria que en tots els nens diagnosticats de TDHA , abans dels 6-7 anys es valorés l'adquisició de les habilitats lectores , ja que un terç de la població presenta els dos trastorns .
-     El dèficit d'atenció en un alumne dislèctic, significa un problema afegit que empitjora el trastorn de lectoescriptura en alterar la capacitat d'atenció a la classe, la capacitat de treballar concentrat per estudiar o fer els deures , la comprensió lectora .

En cada un dels casos caldrà individualitzar la reeducació, les acomodacions escolars i el tractament farmacològic quan calgui.

[1]Galaburda AM.The planum temporale.Arch Neurol 1993; 50:457

18 de maig del 2012

Més seguiment familiar


Un cop acabada la reunió em dedico a acabar de fer recercar sobre  com fer un informe psicopedagògic, durant una estona.

A última hora la tutora del centre de pràctiques  em diu que puc participar i  entrar a fer un seguiment d'un "cas control" ( nens que fan el seguiment al centre però no fan la reeducació perque viuen  lluny).
Reviso l'expedient per situar-me una mica , jo aquest cas no l'he vist mai pel centre.




Primer entra la família i més tard entra el nen .

- Situació: Seguiment d’una família d’un nen 10 anys que presenta Dislèxia, TDHA inatent , pren medicació per l’atenció des de fa quatre mesos.Fa tractament de reeducació a la seva població. 


-La familia comenta : que han apreciat  molt bona  volució . La família han vist una milloria molt important des de que pren la medicació.Més atent , més concentrat , no tant despistat. A l'escola els comenta la mestra que està més atent i no fa tantes faltes d'ortografia , que ha millorat amb la lectura .

- Més tard entra el nen i li fa un dictat de la prova TALEC, per veure l’evolució , li fa llegir també un text de la mateixa prova .Es comprova els resultats amb la valoració anterior i s'observa que hi ha milloria en quan a la velocitat i al fet de no fer tantes substitucions. El dictat va ser el mateix i tot que encara fa faltes no n'ha fet tantes.
- Mes tard torna a entrar la família i es comenta que realment ha hagut una milloria , es concreta que l'assessora  parlarà amb l'escola i amb el centre on va a fer la reeducació per donar-lis orientacions estratègies metodologiques del tipus :

  • Valorar el seu treball pel contingut i no la forma ni els errors que presenti a nivell de faltes .
  • Destacar-li aspectes positius dels seus treballs , no veure nomé les coses negatives .
  • Fer-li els exàmens i les avaluacions de forma oral . I si es fan llegir-li les preguntes .
  • No considerar error les faltes d’ortografia en els dictats .
  • Fer les mates amb calculadora ( ja que presenta discalcùlia ).
  • Supervisar l’agenda.

Es recomana una pàgina web , on hi ha diferents ajudes i suports tècnics a nivell d’informàtica per poder treballar amb trastorns de TDAH i Dislèxies dins del context familiar i escolar .

Seguiment familiar MM

En aquestes sessions de pràctiques estic desenvolupant la fase 4 , que correspon a la fase que fa referència a " Atenció i seguiment escolar " , aquesta  fase  degut al tipus de intervencions que ha calgut fer ja l'he anat desenvolupant amb anterioritat al llarg del pràcticum.


La tutora del centre de pràctiques em va comentar el dimarts passat que avui  divendres faria seguiment amb la família del cas MM i em proposava  participar  en l'entrevista perquè vaig  fer  el seguiment del cas MM en la fase 2.

L'entrevista la sol·licita la psicòloga del centre , amb motiu de fer un seguiment del cas , ja que està reben reeducació i no s'havia tornat a trobar amb la família des de que se'l va donar el diagnòstic ( al qual jo no vaig assistir ). La dinàmica del centre es fer reunions de seguiment amb la família i la psicòloga que els ha diagnosticat .

L'objectiu de l'entrevista és valorar després d'uns mesos d'intervenció sobre el trastorn de lecto escriptura i com està evolucionant i reconduir les estratègies de intervenció a aplicar a casa i a l'escola .

Els punts a parlar són  :
  1. Evolució de l'alumne pel que fa al seu estat emocional .
  2. Evolució de l'alumne pel que fa a la intervenció que s'està realitzant des del centre .
  3. Es valora les estratègies i adaptacions metodològiques a l'aula ( això és volia parlar de forma conjunta amb la tutora ) .

Això s'intenta fer des d'una posició de treball col·laboratiu :

  • Abordar la problemàtica presentada .
  • Compartir la visió de cada part aportada .
  • Es busquen solucions consensuades , des d’una co-rresponsabilització.

Estaven convocats , els pares ( només ve la mare ) i es  va convidar a la tutora de l'escola de l'alumne MM , de fet la reunió  s'havia de fer a l'escola , però la tutora encara està de baixa , així que es realitza aquesta entrevista només a la mare . Hagués anat bé fer la coordinació de forma conjunta també amb la tutora per poder aconseguir un espai comú entre els tres sistemes implicats ( escola-família –assessor ) .

Anteriorment es va realitzar la primera entrevista amb l'objectiu  de explicar als pares que li passava al nen MM i se'ls va donar una sèrie d'orientacions i se'ls va tranquil·litzar sobre les dificultats de la dislèxia .

Aspectes a destacar de la reunió :

- L'assessora manifesta una cordialitat i proximitat amb la mare .

- Observo que la mare se sent còmoda al parlar del nen i manifesta que el nen esta més relaxat , no sembla que tingui tanta  angoixa  a l'hora de fer deures a casa sobretot quan ha d'escriure i preparar el dictat de classe , perquè sap que les faltes no se li tindran en compte. Pensa que ha millorat en l'escriptura i que no sembla que faci aquelles faltes garrafals , creu que ha fet un bon canvi . Comentem que la pràctica de llegir que fa dels exercicis que se'ls dona des del centre amb les llistes de paraules amb significat i sense , comenta que troba que ha hagut una millora i creu que no s'equivoca tant , que també sembla que està més motivat per llegir .Ella comenta que està més tranquil·la perquè veu al nen millor i més content.

La psicòloga els dona un missatge positiu sobre la feina que estan fent tots plegats i valora molt bé a la implicació de l'escola , comentant el Pi de les llengües i les estratègies d'intervenció que estan realitzant amb l'alumne ( no comptar-li les faltes, deixar-li mes temps per revisar els dictats , preparar més vagades el dictat de classe , preparar amb antelació allò que ha de llegir etc.) .
Sembla que es crea confiança amb els pares , aquests deuen veure que es col·labora en benefici dels seus fills . Cada part del context ha d'assumir la seva responsabilitat.

L'entrevista no solament recull la informació que aporta la mare sinó que a l'hora se li dona a la mare una nova percepció de l'entrevista , sent un procés d'intervenció terapèutica .
La psicòloga reformula el problema de les dificultats en la lecto escriptura , ressaltant els avanços i les millores .  

Focalitza més els recursos a fer servir i les solucions davant de les dificultats tot reconeixen la gravetat del problema.
S'acorda que abans que quan acabi el curs tornaran a fer una altra control de seguiment i que el nen anirà al centre fins la primera setmana de juliol.
També s'acorda que es parlarà amb la tutora quan s'incorpori i sinó es aviat doncs amb la coordinadora de cicle.

Conclusions :
Tal com en indica Ramon Vilana (2007) , " L'assessor s'ha de situar en una posició meta. El fet de ser un assessor extern del centre facilita poder dur a terme les seves funcions de manera independent. Estan en una posició privilegiada , ja que els permet analitzar la situació en el mateix context, sense tenir que sentir-se condicionats per el mateix context , ni tampoc atrapats per el problema."

17 de maig del 2012

Orientacions-Estratègies adreçades als Tutors

Adjunto dossier d'orientacions per entregar als mestres que tenen un/a nen/a dislèctic a l'aula.

Estava pendent d'adjuntar ja que l'havia de revisar amb la tutora de pràctiques .
És un recull de estratègies per poder lliurar als mestres quan tenen un nen dislèctic a l'aula.

Orientacions